Takis

Pintura polícroma magnètica amb claus sobre tela

Pou(r) Erró Pintura polícroma magnètica amb claus sobre tela 2011 30 x 30 cm / 11,8 x 11,8 in.

Sans titre (2010), ferro, 88 x 82 x 85 cm

Sans titre (2010), ferro, 88 x 82 x 85 cm

Dades biogràfiques

Escultor grec, nascut el 1925 a Atenes. Autodidacte. Instal·lat a París des del 1954, Takis fa els seus primers «senyals» el 1955, inspirant-se principalment en la senyalització ferroviària. El 1959 coincideix a la capital francesa amb Jean Tinguely, Yves Klein i la galerista Iris Clert, als quals ensenya les seves primeres escultures magnètiques, denominades Télésculptures. L’any següent presenta a la galeria Iris Clert una exposició que és alhora una performance, en la qual deixa un home suspès a l’espai gràcies a la força del magnetisme. El 1963 inaugura les parets magnètiques i unes escultures formades per tubs catòdics, denominades Télélumières. El 1965 presenta les seves primeres escultures musicals i intervé a les principals manifestacions de luminocinètica.

Takis ha participat en nombroses exposicions arreu del món, entre les quals destaquen la del Centre Nacional d’Art Contemporani de París el 1972 i la de la Galeria Nacional Jeu de Paume de París el 1993.

L’obra 

Després d’aprendre a treballar el ferro, Takis fa les seves primeres escultures, que remeten directament a l’escultura antiga i especialment als ídols ciclàdics, mitjançant la combinació d’elements mecànics recuperats, que li serveixen de base, i peces que fabrica ell mateix. Marcat pel món de les màquines i la tècnica, l’artista crea els seus primers senyals: unes barres que serveixen de suport a una sèrie de bombetes elèctriques de color que parpellegen i que generalment es presenten en grup. Takis s’inspira també en els panells elèctrics proveïts de comptadors, quadrants graduats i agulles mòbils per crear uns panells que representen de manera fidedigna el món de la màquina i la seva estètica. Quan l’artista descobreix el magnetisme, passa a fer escultures d’un gènere particular, formades per electroimants que atrauen elements mecànics subjectats per fils i que, com a conseqüència, resten suspesos al buit. De les Télésculptures passa a l’home, al qual deixa suspès al buit durant una exposició que és alhora una performance. Takis amplia la seva acció amb unes parets magnètiques i unes escultures musicals formades per cossos metàl·lics tensats, percudits per un element igualment metàl·lic suspès mitjançant l’atracció d’un electroimant. Les seves escultures titulades Télélumières estan creades amb tubs catòdics que combinen la forma orgànica del tub ple de llum blava davant la presència de la maquinària. Takis ha creat un univers original, pròxim al dels artistes-enginyers i contemporani al moviment luminocinètic.

Serge Lemoine