Piotr Kowalski

Dades Biogràfiques

Nascut a Lvov, Polònia (avui dia Ucraïna), el 1927. El 1946 Piotr Kowalski viatja a Europa i després cursa estudis d’arquitectura, de matemàtiques i de filosofia al MIT de Cambridge (1947-1952). En els anys 50, instal·lat a França, treballa com arquitecte amb Breuer, Pei o Prouvé. El 1958 crea la seva Societat d’arquitectura experimental i d’escultura i decideix consagrar-se a l’art. La seva primera exposició personal té lloc el 1961. Esdevé un dels protagonistes de l’art cinètic i un dels pioners de l’art tecnològic. Vol “posar la ciència a l’abast de tothom per mediació de l’art” i té “un esguard crític sobre el que la ciència i el coneixement són avui dia”. Representa a França a la Biennale de Venècia el 1968. Obté la nacionalitat francesa el 1971. El 1981 rep el Grand Prix National de Sculpture. Ensenya al MIT a Cambridge (1978-1985) i a l’École nationale supérieure des Beaux-arts de París (1987-1992). Piotr Kowalski va morir a París el 2004.

Breu Cronologia

Piotr Kowalski primer fa escultures-arquitectures en polièster, escultures consistents en fer formes mogudes per elements mecànics (Machine pseudo-didactique, 1961-1963), més endavant arranjaments, torres lumino-cinètiques (1968). El 1970 utilitza el so per a un treball sobre el temps, elabora piràmides de tubs d’acer i de neó, esferes flotants formades amb dinamita, peces de cera, bronze i vidre (Shrunkenpieces, 1970-1979). En els anys 80 organitza esdeveniments artístics a través de connexions simultànies per satèl·lit (Time-Machines). El 1990-1991 imagina la Flèche du temps (vídeo i intervenció sobre imatges numèriques). Amb Passionnément, representa el so en 3D: un relleu de99 làmines de vidre tradueix el so de la paraula en ones. El 1992 exposa al Centre Pompidou el Cube de la Population (bitlles de vidre permeten visualitzar els fluxos de la població mundial en temps real), treballa sobre l’holograma (Lumière, 1992-1993), la llum i el vidre (Cône de verre, 1992). En els anys 80 les seves intervencions monumentals s’insereixen la majoria de vegades en l’espai públic, com l’Axe de la terre (Cité Descartes, Marne-la-Vallée), una agulla d’acer apuntant cap a l’estrella polar; la Place des Degrés (Porte Sud, La Défense, París, 1983-1991), la Porte de Paris (Saint Quentin-en-Yvelines, França). Paral·lelament, crea llibres-objecte, sobretot amb el poeta Gherasim Luca (Sisyphe-géomètre, 1966; Le Chant de la Carpe, 1973).

P.L.T.

www.zannettacci.com

Kowalski

New York, 1997, Fotografia sobre tela massissada, 148 x 108 cm / 58,2 x 42,5 in.