Horacio García – Rossi

Dades Biogràfiques

Artista argentí nascut a Buenos Aires el 1929 i mort a París el 2012. Després d’estudiar a l’Escola de Belles Arts de Buenos Aires, Horacio Garcia-Rossi descobreix l’obra de Victor Vasarely a l’exposició que aquest artista fa al Museu de Belles Arts de Buenos Aires el 1958, juntament amb Julio Le Parc, Francisco Sobrino i Hugo Demarco. L’any 1959, Garcia-Rossi decideix viatjar a París, d’on no marxarà mai més. És en aquest moment que s’endinsa en l’abstracció geomètrica mitjançant formes simplificades, que disposa de manera sistemàtica a l’interior de quadrícules regulars, utilitzant especialment les permutacions. És un dels artífexs de l’art opticocinètic a París al començament dels anys seixanta, després d’haver abandonat la pintura per consagrar-se a la creació de caixes lluminoses animades per mecanismes i il·luminades amb llum artificial, que tenen com a resultat composicions fetes a partir de formes canviants i inestables que es mostren a la cara de vidre esmerilat de la caixa. El 1961 Horacio Garcia-Rossi cofunda a París el GRAV (Grup de recerca en art visual), juntament amb Julio Le Parc, François Morellet, Francisco Sobrino, Joël Stein i Jean-Pierre Yvaral, amb el qual participa en totes les manifestacions internacionals que marquen la història d’aquest moviment.

Amb la seva obra, Horacio Garcia-Rossi participa en nombroses exposicions personals a Europa des de 1970, data en què reprèn la pràctica de la pintura.

Breu Cronologia

Horacio Garcia-Rossi és un dels protagonistes principals de la introducció del moviment a les arts visuals de la seva generació. Ha creat i patentat màquines que ocupen el lloc dels quadres, dotades de mecanismes senzills que fan moure els elements mòbils a l’interior de caixes de fusta i que estan il·luminades per dispositius lluminosos integrats. El resultat es manifesta a la cara de vidre esmerilat de les caixes, la veritable pantalla on s’interpreta l’espectacle canviant que crea el conjunt de dispositius mecànics amagats als ulls dels espectadors. Les declinacions són múltiples i variades, els colors, les formes i els sons es combinen, es transformen, apareixen i desapareixen.

Horacio Garcia-Rossi participa en totes les grans manifestacions del GRAV i, especialment, a Laberints (estrenada a la Biennal de París el 1963), la mostra que posa de manifest la notorietat d’aquest col·lectiu d’artistes que tenen la finalitat de posar l’espectador al centre de la creació, de fer-lo partícip i que només es preocupi dels fenòmens visuals.

Amb la decadència de l’art luminocinètic, després d’haver ocupat el primer lloc de l’escena artística durant més d’una dècada, Horacio Garcia-Rossi reprèn la pràctica de la pintura, amb la qual continua explorant les veus de la llum i de l’espai.

El 2013, la Fundació Stämpfli exposa l’obra Projecció lumínica d’estructures variables, núm. 2 (1966) d’Horacio Garcia-Rossi durant l’exposició Cinetik ! (del 27 d’abril al 27 d’octubre de 2013). Aquesta mostra reuneix alguns dels artistes d’origen espanyol i llatinoamericà més importants del luminocinetisme.

S.L.

Garcia-Rossi

Llum de color, núm. 10, 1987, Pintura, acrílic sobre tela 100 × 100 cm