1963-1970. Pop-Art i Figuració. L’objecte i el gest quotidià

Les obres exposades en aquesta sala resumeixen l’evolució de la primera època de l’obra de Peter Stämpfli al llarg dels anys 60 del s.XX. Són representacions figuratives en gran format d’objectes i gestos quotidians isolats sobre fons blanc o monocrom. Abarca un període que va des d’Autoportrait au raglan de 1963, fins Wildcat nº2 de 1970.

Després d’una curta etapa de tempteig entre 1959 i 1960, influïda per l’abstracció expressionista americana, Stämpfli sent profundament la necessitat de recuperar la figuració en la pintura. Va trobar el seu tema en els objectes i els gestos de la vida quotidiana dels anys 60, una època en que la producció i distribució massiva de bens de consum definia la societat. Es va inspirar en els grans formats de la publicitat i en els llenguatges dels mitjans de comunicació popular.

Són retrats de gestos i objectes que s’allunyaven radicalment de les emocions de l’expressionisme. La mà de l’artista en forma de pinzellades o textures, és imperceptible. Les imatges, amb una gran força cromàtica –per exemple, Pot-au-feu de 1963, Tomate o Moka, totes dues de 1964-, romanen aïllades i immòbils flotant sobre un fons monocrom blanc i amb composicions inspirades en la fotografia. El propi Stämpfli explica la intenció: elaborar “un diccionari d’objectes i de gestos quotidians ”; abstreure’ls de la banalitat de la vida diària i portar-los al taller de l’artista representats a través de la tècnica manual pròpia de la gran tradició pictòrica: la pintura a l’oli.

Són obres que subratllen els criteris que definien la pintura moderna i que eren objecte de debat de la crítica de l’època: el caràcter bidimensional de l’obra d’art, la seva autonomia i l’objectivitat. Liquidaven, donant-los per superats, els binomis enfrontats i excloents que en aquells anys articulaven la pintura del s. XX: alta cultura contra cultura popular, les belles arts confrontades a la banalitat quotidiana i, finalment, l’abstracció oposada a la representació.

Convé tenir present que Wildcat nº2 de 1970 (exhibit en aquesta sala) així com el seu predecessor, Wildcat nº1 de 1967, assenyalen el moment en què Stämpfli va decidir el nucli fonamental de la seva vida artística fins avui: després de centrar la seva mirada en l’automòbil, la va reduir a la roda i definitivament en el neumàtic i en el seu dibuix geomètric.