Aquest dissabte, 14 d’octubre, a les 10 en punt del matí, amb el cel gris i un temps plujós, ha tingut lloc l’acte d’inhumació de les cendres de Peter Stämpfli, mort el passat dia 19 de gener a París, al Cementiri de Sant Sebastià de Sitges, a la tomba que ell mateix havia adquirit fa uns anys. Es tracta d’una tomba senzilla i funcional, coberta per una planxa de ferro negre envoltada de pedres del Garraf.

Ha estat un acte senzill i emotiu, al qual hi han assistit l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell; el regidor de Cultura, Albert Oliver-Rodés; les regidores Mònica Gallardo i Rosa Tubau; el director dels Museus de Sitges, Txema Romero; el president del Grup d’Estudis Sitgetans, Jordi Milà; el president del Cercle Artístic, Carles Arola; el president de la Societat Eecreativa El Retiro, Franchu Núñez; el president de l’empresa editora de L’Eco de Sitges, Santi Terraza; així com els membres de la Fundació Stämpfli, Ferran Martínez i Lluís Jou; i també un bon grup de sitgetans, veïns i amics del matrimoni Stämpfli, entre els quals ha destacat una nodrida representació dels treballadors dels Museus de Sitges i familiars d’Anna Maria Stämpfli Torelló, viuda d’en Pere.

Durant l’acte, que ha estat breu i emotiu, l’urna amb les cendres –arribada a Sitges el dia 12 i conservada al carrer d’en Bosc número 16 des de llavors– ha estat dipositada al costat de la tomba, sota la bandera de Sitges. Ha conduït l’acte el secretari de la Fundació, Lluís Jou, que ha pronunciat les següents paraules: 

Bon dissabte a tothom. I moltes gràcies per haver vingut, més encara amb aquest dia gris de temps tan parisenc.

Avui no obrim el jardí de la muralla per prendre un refrigeri després de la Sortida d’Ofici; ni inaugurem l’Espai Cultural Pere Stämpfli per cedir-ne l’ús al Grup d’Estudis Sitgetans; ni hissem la bandera de la Fundació damunt de l’antic Mercat del Peix per inaugurar les instal·lacions de la Fundació; ni obrim les noves sales a la casa gran del carrer d’en Bosc; ni inaugurem cap de les exposicions dels darrers 15 anys; ni assistim a cap de les festes que en Pere i l’Anna organitzaven ja en fa més de 40. Avui ens hem reunit al Cementiri de Sant Sebastià, a Sitges, per acomiadar Peter Stämpfli.

I l’acomiadem, precisament, acollint-lo entre nosaltres. Acollint les seves cendres, com ell va voler, sota el cel i vora el mar de Sitges. Aquí, tan a la vora dels nostres artistes: Urtillo, Canudes, Batlle, Jou, Sunyer, Sisquella, Grau o Ángeles Santos.  Ara, també, Pere Stämpfli.

Aquí quedaran les seves cendres, però el testimoni del seu pas per Sitges queda al carrer d’en Bosc, a la muralla i, sobretot, a les sales de la Fundació que, per fer-nos viure l’art del seu temps, ell i l’Anna Maria van crear.

A continuació, David Jou ha llegit el poema En la mort de Pere Stämpfli, escrit el 20 de gener i adaptat a la circumstància de l’acte.

Van comprar, van restaurar, van donar vida;
hi plantaren art, festa i acollida.
Pere, Anna Maria,
amfitrions generosos i benignes,
el carrer d’en Bosch porta el vostre signe:
els dos grans escuts en ferro del carrer i de Sitges.
Per a un artista que ha treballat tant
l’empremta del trànsit i de la fugida,
ara, en la mort, com segueix estant
present en els colors, en les geometries
del llegat que ens ha anat deixant.
Rastre i trànsit, quietud i energia!
Cendra, avui, però no pas oblit.
Cendra, encara, plena de sentit.
Cendra que ens invita al record de l’alegria
que va ser crear, compartir, donar.
Cendra que ens vol acompanyar
des de prop de l’obra que ens fa tanta companyia.
Benvinguda siguis a prop del nostre mar;
que per segles siguis una memòria viva.

En acabar la lectura del poema, l’alcaldessa Carbonell ha entregat l’urna de la cendra per ser dipositada a la tomba i ha adreçat al públic unes paraules de cloenda.

El primer que he de fer és agrair a Pere i Anna Maria Stämpfli que haguessin escollit Sitges com a lloc de sojorn. Però, sobretot, he d’agrair a Pere Stämpfli que l’hagi escollit com a lloc per reposar eternament. Per Sitges, és tot un gran orgull que reposi en aquest cementiri. Només per això, ja li estaríem agraïts.

També els hi hem d’agrair que s’haguessin integrat tan be entre nosaltres, vivint les festes, parlant amb la gent, aprenent català… I, més encara, que hagin contribuït a conservar el patrimoni arquitectònic, restaurant una bona part del carrer d’en Bosc. I que hagin donat suport a moltes iniciatives i associacions culturals de Sitges.

Ells dos van convidar a venir a Sitges molts artistes internacionals que, d’aquesta manera, han conegut la nostra vila i també l’han fet conèixer com un lloc on s’estima l’art. Un lloc on, gràcies a en Pere i l’Anna Maria, tenim una bona col·lecció d’art contemporani de segell internacional. A en Pere Stämpfli i també a l’Anna Maria Torelló, tot el nostre reconeixement i gratitud.

I ara deixarem un bon ram de clavells blancs i vermells, que són els colors de la bandera de Sitges, en record a aquells clavells que un dia ell va llençar des d’un helicòpter –un clavell per a cada sitgetana i sitgetà– per sumar-se a una de les nostres festes majors.

Gràcies, Pere. Descansa en pau entre nosaltres.

Després de l’alcaldessa, també han dipositats clavells els representants del Cercle artístic, dels Museus de Sitges, del Grup d’Estudis Sitgetans, del Retiro, de L’Eco de Sitges i de la Fundació Stämpfli, així com molts dels presents. I és que l’Ajuntament havia deixat clavells vora la tomba perquè els assistents poguessin oferir-los a l’artista desaparegut.

La Fundació Stämpfli ha editat un recordatori del comiat en el qual, més enllà de recordar que era Fill Adoptiu de Sitges i Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres, s’hi reprodueix Autoretrat amb gavardina. L’obra va ser creada l’any 1963 pel mateix Peter Stämpfli i mostra un personatge autoretratat, vestit amb pantalons i gavardina negres, que dóna l’esquena a l’observador i sembla que iniciï una retirada de l’escena. Una bona metàfora per tancar el seu comiat.