Empremta 2025

L’empremta és alhora marca i buit, presència i absència, una cosa semblant a la representació de les harmonies en negre i blanc contingudes en els compassos de notes i els silencis en una partitura musical

Empremta 2025, la instal·lació que ocupa tota la superfície del terra de la sala, no resulta d’una impressió real sinó que és una representació no realista de la petjada d’un pneumàtic. El pneumàtic de l’automòbil va esdevenir el tema únic de l’obra de Peter Stämpfli a partir del 1969. Va pintar una sèrie d’obres en gran format que van representar el terç superior d’un gran pneumàtic de 6 m. d’amplada per 1,70 m d’alçada, amb el bastidor retallat seguint el perfil corbat del pneumàtic.

A partir de l’any següent, 1970, l’artista va presentar obres centrades en una part del pneumàtic estudiant el dibuix geomètric de la banda de rodament extreta de catàlegs de fabricants de pneumàtics. Els noms dels pneumàtics reals en què estan basades van servir per donar títol a les obres i algunes es poden veure a la Sala B d’aquest centre d’art.

L’empremta del pneumàtic va aparèixer per primera vegada el 1970 en el paviment de la Galeria Rive Droite de París (imatge 1) i en els anys següents, a la 7a Biennal de París, al Palau de Belles Arts de Brussel·les (imatge 2) o al Museu Galliera de París, simulant fidelment un ample i llarg recorregut pel paviment o la paret.

Entre 1985 i 1990, Stämpfli va fer 2 versions d’una empremta monumental de 3 m d’amplada i 30 m de longitud. Una de les dues versions, propietat de l’Estat francès serà situada l’any 2026 al gran parc d’escultures de 3.500 hectàrees que s’inaugurarà a París, a l’Illa Séguin en una nova zona artística anomenada Punta de les Arts.