Henri Cueco

Chiens Courants (Gossos corrent)
1993
140 x 162 cm
Acrílic sobre tela

L’obra

Aquesta pintura acrílica forma part de la sèrie Gossos, pintada entre finals dels anys 80 i meitat dels 90. És una obra gairebé quadrada sobre un fons blanc com un gran full de paper. En ella s’acumulen les siluetes retallades d’un mateix animal, un gos de cos sencer i de parts de la seva anatomia, totes elles corrent cap a la dreta de l’espectador. El blanc i el negre dominen el llenç mentre un gran eix diagonal gris fixa la composició, equilibrada pels caps de la part superior a l’esquerra i la inferior a la dreta. Set petites taques de color vermell a la boca oberta de l’animal afegeixen un toc d’agressivitat. Unes lleus pinzellades d’un groc brut en algunes peülles afegeixen un cert context en la carrera de l’animal. 
Cada part del cos i cada figura estan catalogades amb una minúscula lletra de referència i una numeració que estableix un contrast entre l’acumulació dinàmica i l’ordre establert, propi de l’objectivitat d’un catàleg.

L’autor

(Uzerche, Llemosí, França, 1929 – París, 2017)

Henri Cueco va néixer a Uzerche, al Llemosí, el 1929, amb el nom d’Henri Aguilella Cueco de pare valencià i mare francesa. Va morir a París el 2017 als 86 anys.
En la dècada dels 50 Cueco va participar activament en la recuperació de la figuració quan l’abstracció va començar a afeblir-se tant pel seu immobilisme davant dels canvis en la societat francesa de la post-guerra com per una tendència decorativista i complaent amb el gust establert en la dècada anterior.
Cueco va formar part del grup de joves artistes que es replantegen els problemes de lo real i de la significació en l’art en un moment històric concret, el dels anys 60. Va participar en l’exposició Mitologies Quotidianes del 1964 de la que en va sorgir el grup de la Figuració Narrativa.
El seu compromís polític d’esquerres i de canvi social es va traduir en una participació destacada en el Saló de la Pintura Jove des de 1952 fins el 1963, passant pel Taller Popular de l‘Escola de Belles Arts de París en el marc de la revolta del Maig de 1968. Va ser un període que podem donar per acabat l’any 1972 després de l’exposició al Grand Palais de París, 1960-1972. Dotze Anys d’Art Contemporani a França.
Va desenvolupar una pintura en la que la figuració participa amb un compromís polític lligat a la natura, a les relacions entre homes i dones i a les vinculacions entre les diferents formes del llenguatge ja sigui escrit, parlat, pintat o dibuixat.
Artista polifacètic com a artista plàstic va ser també guionista, escenògraf teatral i escriptor.