Marc Grandeschamps
L’obra
Sans titre (sense títol)
2001
162 x 130 cm / 63,7 x 51,1 in.
Oli sobre tela
Aquesta pintura evoca de manera parcial una part d’un jardí en aparença abandonat, en un inconcret ambient de vacances. La presència humana només ve indicada pels objectes, el peu d’un para-sol tancat i altres parts de mobiliari i elements de jardí confusos. La llum protagonitza l’escena, intensifica les formes i remarca les ombres amb força. Les pinzellades són líquides i transparents.
És una pintura figurativa feta des d’un punt de vista elevat, gairebé vertical. Sobre ella apareixen elements pictòrics abstractes que no tenen res a veure amb l’escenari, per exemple, petites gotes com a llàgrimes que baixen acuradament des de punts de la tela, gens recarregats de pintura, taques negres allargades o quadrades que no poden ser ombres. Aquestes anomalies formals al costat d’objectes difícilment identificables i una composició aparentment descurada, fa pensar en la reproducció pictòrica d’una fotografia accidental. No hi ha una història o un símbol que no sigui el del misteri de l’escena.
L’autor
(Sallanches, França, 1960)
Desgrandchamps és un dels més importants pintors vius de França i creador d’un estil propi inconfusible que posa a prova els límits de la figuració. En una entrevista va explicar: El que em desperta el desig de pintar sovint és un estímul visual, quelcom que jo realment vaig veure, ja fos un paisatge o un edifici que m’intriguen. Pintor de transparències, evanescències i “fantasmes líquids”, aquests adjectius es troben sovint entre els crítics d’art que el reconeixen com un pintor amb un enfocament particularment inventiu i espectacular.
Desgrandchamps pinta figures reals peròimafinadesque revelen a través d’elles que minerals, arbres, altres persones i objectes continuen existint. La seva pintura, molt líquida, crea degoteigs, a manera de llàgrimes però que contribueixen a la impressió d’un món que és viu però que sembla a prop de la desaparició.
“La seva obra no encaixa en cap moviment ni en cap de les categories habituals. Es pot anomenar ‘figurativa’, amb el matís que la figuració es desestabilitza constantment i, en cert sentit, es nega. Si es representa un món, és un món mental.”.