Mark Brusse
Les obres
Sol i ombra
1988
200 x 80 x 28 cm
Fusta, mirall
Pipe dream
1989
220 x 60 x 36 cm
Fusta, vidre, tèxtil, ceràmica, ferro
In the quiet little corner (En un petit racó tranquil)
1989
76 x 45 x 48 cm
Fusta, ferro i bambú
About base
1990
200 x 60 x 20 cm
Fusta, ceràmica, metall
Forgotten thoughts
1990
117 x 200 x 33 cm
Fusta i ceràmica
Volcano Bowl i Volcano Bowl 2
1989
119 x 90 cm
Tinta xinesa, aquarel•la, pastís a l’oli sobre paper kraft.
La Fundació Stämpfli compta amb vuit obres donades per Mark Brusse, artista neerlandès establert a París des de 1961; sis escultures de fusta i dues pintures amb tècnica mixta sobre paper.
About base de1990 va ser la primera obra que Brusse va donar a la Fundació. El títol que significa de manera literal “al voltant de la base” podria tenir un significat lligat al slang americà no actual, en un context juvenil sobre primeres cites que comportin contacte físic. Si es mira la imatge es pot entendre un cert humor de l’expressió. Amb altres tres de les escultures, Tale (Conte), Pipe dream (Somni irrealitzable o Fantasia o Il·lusió) i Sol i ombra, formen part d’una sèrie en la que la fusta és el material principal i protagonista. Són frontals i amb un format vertical que pren la figura humana com a mesura.
S’utilitza un tipus de fusta trobada, crua, tractada molt poc o gens per a permetre que es mantingui sensible als canvis que li són propis; es pot observar que ella mateixa s’ha modificat amb el pas del temps.
La fusta actua d’hàbitat on s’allotgen els objectes que l’artista ha col·locat: la canya de bambú, els vasos, les peces tèxtils o les figuretes fetes en bronze o ceràmica. Són objectes tant trobats com a fets artesanalment. Per exemple, una llarga tija de bambú reproduïda en ceràmica que converteix en rígid el que de manera natural és flexible. Els objectes, en ser trets del seu context i reunir-los, força a l’espectador a mirar de manera molt diferent cadascun d’ells.
Els títols fan al·lusió a la fantasia, al desig, el somni, l’oblit i l’energia amagada. Brusse considera les seves escultures com a antimonuments ja que parlen del món personal soterrat fent emergir un paisatge psíquic: estan carregats d’al·lusions, sensacions i afectes disfressats.
Fa un ús expressionista dels objectes i materials, les propietats dels quals esdevenen simbòlics: la solidesa de la fusta i la seva calidesa, els degoteigs que evoquen ferides, les pipetes de laboratori i d’hospital. Integra elements tous i durs, motllos de bronze d’animals, vegetals i petits cossos flexibles procedents del món natural i de l’atzar.
Al llarg de la dècada de 1960, va viure a París, Nova York i Berlín. Els canvis de país van fomentar les trobades i els experiments visuals. Sense pertànyer a cap tendència en particular, n’estava a prop de diverses. A París, del Nouveau Réalisme i de l’ús de materials extrets de la realitat; a Nova York, del minimalisme per la mida i la monumentalitat de les peces produïdes; a Berlín, de Fluxus, i el sentit efímer de la vida expressat en happenings i accions de carrer.
Forgotten thoughts (Pensaments oblidats) és una escultura amb un format horitzontal definit per una ampla biga de fusta que exerceix, com un pont o un banc de jardí, de connexió entre les dues figures dels extrems situades al damunt de dos grans daus també de fusta. Cadascun d’ells, a manera de peanya, les sosté i reforça el distanciament mutu. Són dues figures de ceràmica fetes amb terres o argiles diferents.
Els títols, com el de totes les obres de Brusse, fan al·lusió a la fantasia, al somni, a l’oblit i a l’energia presonera o adormida. L’artista considera les seves escultures com anti-monuments, possiblement perquè parlen del món personal soterrat fent emergir un paisatge psíquic on els objectes estan carregats d’al·lusions, sensacions i afectes disfressats, proposats per a la reflexió de l’espectador.
En tota la seva obra fa ús expressiu d’objectes i materials amb propietats simbòliques: la duresa de la fusta, els degoteigs que evoquen ferides, les pipetes de laboratori i d’hospital. La fusta és trobada. Integra elements tous i durs, motllos de bronze d’animals, vegetals i petits cossos flexibles procedents del món natural i de l’atzar.
Al llarg de la seva vida ha viscut a París, Nova York i Berlín, els canvis de país van fomentar trobades i experiments visuals. Sense pertànyer a cap tendència, a París estava a prop del Nouveau Réalisme; a Nova York, del minimalisme i a Berlín, de Fluxus amb el sentit efímer de la vida expressat en happenings i accions de carrer.
Les dues pintures, Volcano bowl, 1 i 2 (El cràter del volcà, 1 i 2) volen fer al·lusió a la fantasia, al somni, a l’oblit i a l’energia presonera o adormida. Les obres de Brusse parlen del món personal soterrat i fan emergir un paisatge psíquic on els objectes estan carregats d’al·lusions, sensacions i afectes disfressats, proposats per a la reflexió de l’espectador.
La tècnica de les dues pintures Volcano bowl té origen en les llargues estades a l’Orient, Japó i Corea en els anys 80. Allà descobreix el paper hanji, sobre el qual comença a produir pintures que després s’enganxen a la tela amb la tècnica del maruflage, (paper enganxat sobre qualsevol suport).
El títol associa la funció del bol domèstic que conserva l’escalfor del contingut líquid amb la idea del cràter del volcà per on s’allibera l’energia concentrada en l’interior de l’organisme viu: la Terra. En les imatges, l’origen de l’escalfor prové de dues formes arrodonides grises que es confonen amb el color del fons.
L’autor
(1937, Alkmaar, Països Baixos)
En tota la seva obra fa ús expressiu d’objectes i materials amb propietats simbòliques: la duresa de la fusta, els degoteigs que evoquen ferides, les pipetes de laboratori i d’hospital. La fusta és trobada. Integra elements tous i durs, motllos de bronze d’animals, vegetals i petits cossos flexibles procedents del món natural i de l’atzar.
Al llarg de la seva vida ha viscut a París, Nova York i Berlín, els canvis de país van fomentar trobades i experiments visuals. Sense pertànyer a cap tendència, a París estava a prop del Nouveau Réalisme; a Nova York, del minimalisme i a Berlín, de Fluxus amb el sentit efímer de la vida expressat en happenings i accions de carrer.