Konrad Klapheck

L’obra

L’impatience du Sphinx
(La impaciència de l’Esfinx)
2004
56 x 71,2 cm
Litografia

L’esfinx a la que es refereix el títol ha pres la forma d’una estranya màquina de perforar, pròxima a la d’una màquina de cosir. Està representada de perfil amb una pintura freda, precisa i realista, com una il·lustració de catàleg d’equip tècnic o de maquinària. La impaciència del títol pot venir suggerida per la longitud de l’agulla de perforar i l’ominosa sensació d’amenaça.
L’esfinx era un animal mitològic de l’antiguitat que custodiava l’entrada a la ciutat grega de Tebes demanant la resposta a una endevinalla que proposava als viatgers per permetre’ls-hi el pas. Els qui no l’encertaven o desconeixien la resposta eren morts i devorats.
Va decidir construir tot un sistema de temes mecànics per explicar la seva autobiografia a través d’ells. D’aquesta manera, va mostrar la relació de les màquines amb l’ésser humà, preocupació d’artistes i intel·lectuals des de finals del s. XIX i de la que és molt representativa la màquina protagonista del breu relat de Kafka, En la colònia penitenciària, de 1919.

L’autor

(1935, Düsseldorf, Alemanya – 2023, Düsseldorf)

Klapheck va ser un pintor i artista gràfic. Les pintures que va començar a exposar als anys cinquanta són descripcions de maquinària domèstica. Els seus temes han inclòs màquines d’escriure, de cosir, aixetes i dutxes, telèfons, planxes, sabates, claus, serres, pneumàtics, timbres de bicicleta i rellotges.
Nascut al si d’una família jueva, Klapheck va viure l’expulsió del seu pare de l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf on feia classe i que més tard seria un dels sis milions d’innocents que van ser assassinats als camps d’extermini. Va morir a Auschwitz. Els artefactes pintats per Klapheck volen ser al·legories d’instruments al servei del mal, les  màquines d’escriure amb les que la burocràcia nazi escrivia les sentències a mort de les persones condemnades als camps de concentració.
Les màquines de cosir representen una separació clara de les funcions socials entre homes i dones, separació que quedava molt clara en una societat com la nazi, relegant les dones al seu paper de mestresses de casa, més unides a les màquines de cosir com a elements indispensables dins el rol de guardianes de la llar que els havia atorgat la ideologia nazi.
A la dècada dels 50, Klapheck va estudiar amb el seu mentor, el surrealista Bruno Goller, i a través seu va entrar en contacte amb André Breton. Es va mudar a París, en el moment del desenvolupament de l’Informalisme, però no s’hi va trobar a gust artísticament i va tornar al seu Düsseldorf natal.
És un dels pocs artistes internacionals en la col·lecció de la Fundació Stämpfli que no va desenvolupar la seva trajectòria a París.