Erró (Gudmundur Gudmunsson)
Les obres
I am happy
1960
31 x 24 cm
Collage
Aquest collage de 1960 reflecteix l’esperit de les obres de Erró des dels seus primers anys. Retallava imatges i frases extretes dels medis per a obtenir una nova i inesperada significació que es traduïa en un títol sorprenent.
El persistent tema de tota la trajectòria d’Erró arrela en la multiplicitat de significats de les imatges i frases que habiten en els medis de comunicació i cóm poden ser (i són) tergiversats o manipulats amb suma facilitat. Actualment, en el primer quart del s. XXI, aquesta preocupació continua i segueix essent més vigent que mai.
L’obra està composada per dues fotografies retallades i reunides verticalment. En la superior, sobre un fons vermell, la fotografia en blanc i negre d’un ratolí que sembla passejar-se tranquil·lament per sobre d’un cactus de punxes llargues i amenaçants. En la inferior, dos braços s’alcen en un gest que tant pot ser d’alegria com de desesperació sobre un fons dividit en dues zones molt distintes.
El més inquietant radica en dues frases en anglès retallades d’una publicació, Kidnapper snatches baby two hours old… says: I’m happy, la frase que dona nom a l’obra. És a dir, Segrestador rapta a un bebè de dues hores de edat… diu: soc feliç.
Valencia scape (Paisatge de València)
1982
47 x 74 cm
Collage
Aquesta obra va estar exposada en l’exposició monogràfica que li va dedicar la Fundació Stämpfli a la tardor de l’any 2012, Erró, l’ull planetari. En acabar l’exposició l’artista islandès la va donar generosament a la Fundació.
L’acumulació de personatges retallats de diversos còmics i recompostos a través d’un collage en una obra nova, mostra clarament un dels estils de l’obra d’Erró molt diferent a una altra obra de la col·lecció, Cop de Vent.
Paisatge Valencià va ser exposada en una exposició antològica que es va fer en aquella ciutat.
És oportú recordar que en l’àmbit del còmic a la península, en un període que va començar cap el 1975-77, el principi de l’anomenada transició cap a la democràcia, es va produir una gran eclosió dels llenguatges creatius propis de la llibertat d’expressió de la cultura popular que va seguir a la mort de Franco. Makoki o El Víbora poden ser els títols més representatius, inspirats en l’undeground nord-americà, escrits en castellà tot i haver nascut a Catalunya.
A València,que tenia una tradició de dibuixants de tebeo que venia dels anys 50, potser d’abans, es va produir l’aparició d’una sèrie de joves dibuixants que van desenvolupar un estil característic d’aquella ciutat, definit com a “dibuix de línia clara” valencià, sense ombres ni profunditat. Se’l va conèixer com a Underground Valencià. En aquells moments, dins del mon dels dibuixants i creadors d’historietes, hi havia dues tendències totalment oposades amb profundes diferencies. D’una banda els partidaris de la historieta més tradicional i realista i de l’altra els que practicaven la línia clara, que s’inspiraven en un clàssic dels anys 30, Tintin, amb colors plans, sense ombra ni volum.
El fet que tots els personatges escollits, retallats i utilitzats per Erró en aquesta obra, tinguin en comú aquest estil, pot explicar el títol, Paisatge Valencià.
Coup de vent (Cop de vent)
2000
151 x 99 cm
Oli sobre tela
Cop de vent és una obra feta l’any 2000, un any abans de l’atac terrorista a les Torres Bessones a Nova York. En primer pla veiem la gran imatge de Mao Zedong, el líder comunista xinès, fundador de la República Popular de la Xina, mort vint-i-quatre anys abans, el 1976. Està pintat amb un color terracota evocant el de les estàtues funeràries enterrades dels antics Guerrers xinesos de Xi’an.
L’any 2000 la República Popular de la Xina estava dirigida per Jiang Zemin que va introduir oficialment el terme “economia de mercat socialista”. És a dir la conciliació d’aspectes econòmics capitalistes i socialistes.
El cop de vent que dóna títol a l’obra, aparta una gran cortina en la que es repeteix el rostre de Mao en un blanc i negre propi de la fotografia antiga. El moviment de la cortina posa en relació el primer pla amb l’estàtua de Mao, traspassat vint-i-quatre anys enrera, amb un rerefons urbà identificable amb Manhattan, el cor del capitalisme.
L’autor
(Olafsvik, Islàndia 1932)
Erró, de nom real Gudmundur Gudmundsson, és un artista polític i social; crea paisatges de tipus urbà amb l’estètica del cartell de propaganda política, del còmic i dels dibuixos animats. Són imatges que provenen de l’imaginari de la cultura popular o del cartellisme polític. És un art visualment atractiu i amable però només en aparença, ans al contrari: és un art crític que presenta un món en el que els éssers humans apareixen en forma de caricatura i estereotip.
Les seves imatges busquen explicitar la dificultat de la connexió de l’art amb les masses sinó és a través de figures extretes dels mitjans de comunicació més populars fàcilment llegibles per totes les classes socials de qualsevol àmbit cultural. L’obra Cop de Vent contrasta formalment amb la gran majoria de l’obra de Erró. És una obra amb només dues figures d’un sol personatge, Mao, i feta amb la tradicional tècnica a l’oli. El seu estil està caracteritzat per omplir la superfície de les seves teles amb una gran acumulació de molts personatges extrets de fotografies, còmics, revistes.