Bernard Moninot

L’obra

La, La , La
1994-2005
45 x 134,5 x 9,5 cm
Serigrafia sobre vidre i un diapasó de cristall

El títol fa referència a la triple repetició de la nota musical La.
L’obra consisteix amb tres cercles prims de vidre de 4o cm de diàmetre situats verticalment sobre un prestatge del mateix material i recolzant-se a la paret. Un diapasó de la nota la està situat al seu costat.
Els tres discos estan serigrafiats amb la impressió del moviment produït per les ones sonores del diapasó.
L’artista ha immobilitzat, com en una fotografia, quelcom invisible i impossible captar materialment com és una nota musical.

L’autor

(Le Fay, Saône-et-Loire, França, 1949)

Bernard Moninot, des dels seus inicis, ha treballat al voltant de la poètica de la inscripció, de l’empremta, d’allò al que en alguna altra obra ens hem referit com a la presència de l’absent. Des dels anys 80 persegueix les maneres de representació dels fenòmens naturals, instantanis, efímers i inaprehensibles: les taques de la llum del sol, les ombres, el vent, les ones sonores o la pols.
Bernard Moninot crea una obra delicada i rigorosa investigant la traça invisible del gest i la naturalesa, expandint els límits del dibuix per explorar les formes de percebre, recordar i registrar el món.
L’obra de Bernard Moninot  explora la percepció, el gest, la memòria visual i la relació entre naturalesa i abstracció. El seu treball es mou entre el dibuix, l’escultura, la instal·lació i l’ús de materials inusuals.
Fascinat per el rastre del moviment, especialment els gestos no visibles o efímers (com el del vent, el so o la llum), usa dispositius que registren moviments d’objectes naturals, com branques o fils, per generar traços automàtics o aleatoris.
Interessat pel temps i els processos, moltes de les seves obres són resultat de realitzacions llargues o lentes en les què el pas del temps, com la llum solar, el moviment d’una ombra o el desplaçament d’un objecte, deixa una empremta física. Treballa sovint amb la idea de temps suspès, de memòria latent o de permanència efímera. Tot i que la seva obra és profundament visual i sensible, també té un component conceptual que flirteja amb el món científic: instruments, esquemes, observació de fenòmens naturals. Sovint empra materials com vidre, fils, fils metàl·lics, plomes, xarxes, miralls o objectes lleugers, creant estructures gairebé immaterials. Aquest ús li permet treballar amb la llum, les ombres i la fragilitat, creant una obra que convida a mirar de manera més lenta i atenta.