Claude Viallat

L’obra

Sans titre n° 301
2007
212 x 65 cm
Acrílic sobre cortina tèxtil

Des de 1963 fins avui, Viallat ha utilitzat com a tema únic de la seva creació, una forma simple creada per ell que ha anat repetint al llarg dels anys.
Es tracta del que podríem descriure com a rectangle “tou” inclinat, protagonista aquí, en color blau amb marge blanc, però també en totes i cadascuna de les seves obres
Va prendre aquesta decisió amb la intenció de deixar de banda la recerca de formes dotades de «significació».
També desapareix el suport de la tela tradicional. Pinta el peculiar rectangle damunt de tot tipus de suports “trobats”: llençols, lones, para-sols, vestits, estores, segons l’atzar de les troballes.
A partir del 1966 la tela penja lliurement, sense bastidor, no només a la paret sinó als sostres o a qualsevol superfície o espai.
En l’obra de Viallat que forma part de la col·lecció, l’artista repeteix la mateixa forma, en aquest cas sobre una peça de roba de cortina recuperada ja que Viallat sempre usa materials recuperats. L’obra penja directament del mur sense tensió.

L’autor

(Nimes, 1936)

Viallat cultiva una composició simple i única, gairebé rudimentària  i d’aquesta manera retroba l’economia ascètica dels principis de la decoració primitiva. Al mateix temps confronta dues percepcions sobreposades, la de la forma, segell de Viallat, amb els dels colors i textures de la roba que ha escollit i que fa de suport.
Viallat i els artistes del moviment Support/Surface, al que Viallat es va adherir, pretenen que l’espectador tingui present els aspectes als que, formant part de l’obra, generalment no es para atenció. Es tracta de donar un paper protagonista, de manera nua, a qualsevol dels elements que constitueixen el fet pictòric.
Support/Surface va néixer entre 1966 i 1969, en el marc experimental de la dècada dels 60. Els seus membres, entre els quals Viallat però també Daniel Dezeuze i Daniel Buraglio, dels que la Fundació s’honora de tenir una obra de cadascú, concedien la mateixa importància als materials, als gestos creatius i a l’obra acabada. El tema passa a un segon pla.
El propi Viallat diu: “Dezeuze pinta bastidors sense tela i jo pinto teles sense bastidor”