Joel-Peter Witkin

L’obra

Visitation, Paris/New Mexico (díptic)
2004
27,1 x 27,5 cm / 10,6 x 10,8 in.
Tiratge argèntic

El díptic Visitation, Paris/New Mexico del nord-americà Witkin, porta per títol una evocació d’un tema clàssic de la vida de Maria.  Després de ser informada per un àngel que ha sigut escollida com a mare d’un fill de Déu, Maria visita a la seva cosina Isabel, embarassada també d’aquell que serà més endavant Joan el Baptista.
En aquesta especial Visitació, Witkin modifica l’escena. El visitant no és Maria sinó un predicador de certa edat vestit totalment de blanc, Isabel és una nena molt jove i tots dos estan en una banyera que anticipa el culte del bany com a baptisme purificador. El colom ha sigut substituït per un cavall també blanc que treu el cap per la dreta de l’escena.
L’artista fa servir amb una tècnica de sobresaturació de la llum amb lo qual en resulta un escena on es creuen el somni i la religió. La nena en el bany, el color blanc, el cavall i el pastor amb la Bíblia a la mà creen una atmosfera inquietant i irreal.
En contrast, l’altra banda del díptic és totalment diferent. Una dona jove nua, estesa sobre un canapè o llit, es tapa els ulls. En el seu cos els  punts essencials de la maternitat estan encerclats per una línia feta amb tinta negra. Al costat del sexe, un petit esquelet afegeix misteri al conjunt de la imatge, tot recordant la característica celebració de la mort en la societat mexicana. La dona està ajaguda en un ambient carregada d’objectes amb una estranya figura que aparentment passa desapercebuda perquè està totalment desenfocada i moguda (un àngel?) Mentre la part esquerra es nítida i clara, la part de la dreta es desdibuixa amb una estranya presència que reforça el sentit oníric del conjunt.

L’autor

(Brooklyn, N. York,  1939)

Entre les seves principals influències Witkin cita Giotto, el trascendental pintor toscà del s. XIV. Aquesta afirmació s’enten de manera immediata a través de la composició i organització de les escenes que Witkin fotografia; les imatges de perfil, els volums definits independents i la solemnitat de les escenes són reforçades per una intensitat enlluernadora de la llum.
Les seves fotos solen involucrar temes i coses com ara mort, sexe, cadàvers (o parts) i persones com nans, transsexuals, hermafrodites o gent amb deformacions físiques. Les seves complexes composicions evoquen sovint passatges bíblics o pintures famoses que, de manera simultània, transmet una naturalesa transgressora i sorprenent del seu art. Ha estat vist com a “amant del no volgut, del danyat, del pària”, i tal acceptació incondicional, en general caracteritza el seu treball com ho va ser San Francesc d’Assís
El seu apropament al procés físic de la fotografia és altament intuïtiu i inclou tacar o ratllar el negatiu. Tot i les controvèrsies i malgrat el fet que les fotografies de Witkin van arribar al món de l’art en el moment que els treballs de fotografia rarament ho feien, se li va donar la possibilitat d’incorporar-se al món dels museus més actualitzats del món, com la Biblioteca Nacional de París, el MoMa de Sant Francesc, el Museu Stedelijk a Amsterdam, el MoMa de Nova York, i el Whitney Museum.