Dades biogràfiques
Michel Tyszblat va néixer a París el 9 de juliol de 1936. Després de passar pels tallers d’André Lhote i de Robert Lapoujade, Tyszblat va construir un univers basat en una gamma cromàtica molt personal en què les anades i vingudes entre la figuració i l’abstracció van ser constants.
Tyszblat s’alinea amb certs artistes de la figuració narrativa, com Bernard Rancillac, amb els quals exposa durant els anys 60, però ràpidament agafa un camí paral·lel, allunyat dels continguts polítics i socials d’aquest moviment, com es posa de manifest en les obres que exposa el 1968 a Templon.
A principis dels anys 70, s’endinsa en l’art terapèutic i comença a impartir cursos de pintura a malalts mentals. Més tard, esdevé professor d’arts plàstiques i d’història de l’art a l’escola d’arquitectura de Versalles. Totes aquestes experiències tan diverses contribueixen activament a alimentar les seves recerques pictòriques.
Mor a París el 27 de novembre de 2013.
Cronologia breu
Als anys 60, Tyszblat comparteix les reflexions d’artistes que, oposant-se a l’abstracció, inventen una nova figuració i s’agrupen el 1964 en un corrent que denominen Figuració Narrativa. Tanmateix, Tyszblat no s’integra en aquest grup, sinó que prefereix evolucionar en solitari. El seu objectiu és curtcircuitar allò real, donar-li una nova tensió vital mitjançant la transformació dels objectes del dia a dia.
Després de les sèries Joguines, Televisions i Motors, que marquen els anys 60 i l’inici dels anys 70 de la seva carrera, i seguint els consells del seu amic Martin Barré, Tyszblat es dedica a construir la pintura de manera quasi matemàtica, cosa que plasma a la sèrie Elements.
Durant la dècada següent, crea la sèrie Camins, una vertadera desconstrucció de l’espai urbà que ell recompon a partir d’una visió calidoscòpica.
Més endavant, el 1990, trenca amb la precisió formal i s’orienta cap a una major gestualitat. Deixa de fer dibuixos preparatoris; la mà de l’artista es deixa anar fins que aconsegueix l’informalisme.
Les obres dels anys 2000 estan marcades per un anar i venir entre l’abstracció i la figuració, entre l’atzar i l’automatisme, que ell organitza a partir d’un procediment narratiu que es pot interpretar lliurement.
BVJ
http://www.micheltyszblat.com/
www.micheltyszblat-monographie.com