Gianni Bertini

Dades Biogràfiques

Neix a Pisa, Itàlia, el 1922. Viu i treballa a París i a Nansola, Itàlia. Gianni Bertini cultiva la pintura en tant que autodidacta alhora que fa estudis de matemàtiques. Forma part del Moviment de l’Art Concret (M.A.C., 1950), i seguidament, del moviment de la pintura nuclear (1951). Instal·lat a París a partir de 1951, s’integra en el grup dels Informals aplegat al voltant del crític Michel Tapié. La seva primera exposició personal a París té lloc el 1952. El 1964 participa a l’exposició Mythologies Quotidiennes al musée d’Art moderne de la Ville de Paris, exposant regularment a partir de llavors amb artistes de la Figuration Narrative. El 1965 és un dels signants del primer manifest del Mec-Art. Mort el 8 de juliol 2010.

Breu Cronologia

El 1947 Gianni Bertini pinta teles abstractes. A partir de 1948 evoluciona cap a una obra figurativa i reprèn les formes de plafons senyalístics aplicant lletres i xifres al “pochoir” (sèrie Les Cris). Passa seguidament ha conrear una expressió “espacial”, informal, “tachiste” (Ascension cosmique, 1951; L’Exode de Sémélé, 1958). El 1962 s’apropia dels emblemes oficials (banderes, passaports, multes, etc., par al conjunt Le Pays réel) i realitza quadres pop, emprant trasllats fotogràfics sobre tela (La chevauchée de Léda, 1964). Realitza investigacions en el marc del Mec-Art efectuant els seus desplaçaments fotogràfics sobre tela emulsionada (Composition, 1971). A finals dels anys 80 sintetitza, pintant a l’oli, els seus diferents períodes en noves sèries de teles. A partir de l’any 2000 utilitza l’ordinador i (En attendant Achille, 2003). Paral·lelament, il.lustra nombrosos llibres i llibrets de poemes i publica el seu diari, Le Diurnal (1990).

P.L.T.

Bertini

Ruines de Thèbes, 2004-2005, Mec-art, 190 x 120 cm / 74,8 x 47,2 in.