Dades biogràfiques
Nascut a La Redorte, a l’Aude, el 1948, Philippe Cazal viu i treballa a París. Philippe Cazal cursa els seus estudis a l’École nationale supérieure d’Arts Décoratifs a París (1969-1973). El 1975, és cofundador del grup Untel que reuneix a Jean-Paul Albinet, Philippe Cazal, Alain Snyers (1975-1978), i després a Wilfrid Rouff (1978-1980). A partir de 1980, després de l’organització a Nova York de l’exposició Une idée en l‘air, en la que reuneix a 25 artistes francesos (White Columns), reprèn un treball personal. El 1983, edita la revista Public. La seva primera exposició personal té lloc el 1984. Actualment és professor a l’École des Beaux-arts de Dijon.
Breu cronologia
Philippe Cazal s’inicia fent intervencions i acoblaments d’objectes que es refereixen a la societat de consum (sèrie Conservations). Amb Untel, realitza una anàlisi crítica de la vida quotidiana en el medi urbà mitjançant mostres d’informacions, intervencions, accions, exposicions, textos, segellats, fotografies, retalls de premsa, etc. El grup porta a terme intervencions en l’espai urbà implicant al públic, als transeünts i, a través d’ells, a la societat en les seves contradiccions. Exposen documents-atestats de les seves preocupacions, de les seves interrogacions inserides en la realitat social, política, econòmica, en la quotidianitat. El 1975, Philippe Cazal encarrega un logotip per al seu nom, el qual constituirà a partir de llavors la seva signatura “d’artista publicitari” (PC o Philippe Cazal sobre una banda negra i blanca), i es converteix en “imatge de marca”, jugant amb els codis de la publicitat i el màrqueting. En els anys 80, en aquest mateix esperit, utilitza una compaginació publicitària en les instal·lacions i collages fotogràfics, s’escenifica com a producte (L’artiste dans son milieu, 1985). A partir de 1986, empra igualment rètols lluminosos per a reflectir millor les relacions entre text i imatge. Les paraules-imatges, els eslògans, poden per altra banda estar pintats o encolats a les parets, serigrafiats, retallats sobre diferents suports, oferir diversos nivells de lectura (dialèctica/política/poètica), ser perfectament llegibles o semblar perdre el seu sentit. Més recentment, crea vídeos, instal·lacions o bé intervé en l’espai urbà responent a encàrrecs (aéroport de Rennes, 2005).
P.L.T.