Dades biogràfics
Nascuda a Fontenay-aux-Roses, prop de París el 1965. Viu i treballa a París. Claire-Jeanne Jézéquel cursa els seus estudis a l’escola de Beaux-Arts de Grenoble (1983-1985), a la vil·la Arson a Niça (1985-1988), i a continuació a l‘ Institut des Hautes Études en Arts Plastiques a París (1988-1989). La seva primera exposició personal té lloc el 1990. Actualment és professora a l’École des Beaux-arts de Nantes.
Breu cronologia
A principis dels anys 90, Claire-Jeanne Jézéquel realitza escultures amb materials simples –fusta contraxapada o aglomerada– que retalla, entalla, doblega, superposa, imbrica. Concep les seves escultures abstractes, depurades, com “una manera de construir un espai pròxim a la manera com construïm els nostres espais de vida”. Els estén, els eleva, els disposa en equilibri sobre cavallets de fusta des dels quals cauen o no al terra, i de vegades els donen suport en les parets. Les seves escultures estan incrustades de línies de màstic blanc. Diu posar-les així en “situació de distància, en els límits de l’espai que les acull”. En la paret, les obres perden tactilitat, per a d‘ entrada cridar l’atenció dels ulls. En el terra, escapen a la prensió física a fi de ser enfocades des de dalt. Aquí domina també l’ull, l’ull com a òrgan del tocar a distància”. El 2003, emprèn Prises uniques: peces murals que guarden les petjades dels seus dits sobre un grapat de terra pintada i els Casting i Pseudo-Casting, en fosa d’alumini o aglomerat i guix pintat, que dibuixen espais, evoquen paisatges, s’inspiren en la cartografia de les ciutats. El 2006, la seva escultura monumental Le Balcon (pour longtemps regarder) està instal·lada en el Port autònom d’Ivry-sur-Seine, prop de París. Més recentment, penja a la paret o posa en el terra altres formes en fosa d’alumini o aglomerat, de superfícies lacades (Savoir s’étendre, (or), 2007). El 2009, llança la sèrie Sketch, peces posades en el terra sobre rails metàl·lics que semblen entaular un altre diàleg amb la història de la pintura i l’abstracció: “Amb freqüència a les obres abstractes se’ls fa el retret una miqueta ingenu de situar-se fora del món. Al contrari, és afirmant la possibilitat d’una alteritat, d’un ésser no-idèntic, fora de les assignacions identitàries o sociològiques, del fastig narcisista, que un art concret inscriu la seva relació amb el món”. Claire-Jeanne Jézéquel practica regularment el dibuix.
P.L.T.