Dades biogràfiques
Artista suís, pintor, escultor, fotògraf i poeta, nascut el 1941 a Büren an der Aare, al cantó de Berna. Després de formar-se a l’École Normale de Berna, Markus Raetz comença la seva activitat artística interessant-se per la imatge i les seves diferents traduccions i interpretacions: les seves primeres obres que recorren a l’anamorfosi daten de 1966. Preocupat per la forma, pel llenguatge, per l’aparença i per la transformació, Markus Raetz utilitza totes les tècniques que té a l’abast. Ben aviat comença a exposar i el 1965 participa a la Biennal de París. El 1968 exposa a Documenta 4 de Cassel i, l’any següent, a la mítica exposició de Harald Szeemann, Quand les attitudes deviennent formes, a la Kunsthalle de Berna. Des d’aleshores, ha presentat les seves obres en nombroses exposicions personals a Europa i als Estats Units (IVAM, València, 1999; Maison européenne de la photographie, París, 2003; Carré d’art, Nîmes, 2006) i col·lectives (Biennal de París, 1971; Documenta 5, 1972 i Documenta 7, Cassel, 1982; Biennal de Sao Paulo, 1977). Moltes de les seves obres s’exhibeixen a l’espai públic.
Cronologia breu
L’art de Markus Raetz és múltiple, tant per la seva forma com per les tècniques que utilitza. El seu tema principal és la percepció: el seu leitmotiv és que les coses no són el que són, que una cosa en pot ser una altra, que no hi ha res que sigui definitiu, que tot pot canviar… Aquest fet emmarca les seves obres dins la tradició manierista que prové de les figures grotesques d’Arcimboldo, de les anamorfosis i dels jocs de perspectiva utilitzats al segle XVI i que perdura fins al retrat dels Ambassadeurs de Holbein, tant a l’art erudit com al popular, fins a Dalí. Marcat també per Magritte, Markus Raetz juga al joc de les formes com si es tractés de jocs de paraules. Això es converteix en allò, un sí passa a ser un no, un cap amb un barret es transforma en un conill, els trossos de fusta d’un bosc vistos des d’un angle determinat esdevenen una figura femenina ajaguda (Mimi al Domini de Kerguéhennec). Markus Raetz utilitza tots els materials —la terra, el metall, el cartró, la fusta, branques i fulles d’arbres, les paraules de la llengua, el disseny de les lletres i la fotografia— que s’associen a la ciència de la perspectiva i al procés òptic per crear unes imatges ambigües i en transformació constant.
S. L.
Ombre, 2007,
Carpeta que conté 17 heliogravats (nº 22/23)