Eduardo Arroyo

L’obra

St. Bernard Tonnelet / 1965.
95 x 79cm. Oli sobre tela.
Eduard Arroyo / Madrid, 1937 – 2018.

El títol El barrilet de Sant Bernat és una referència directa al nom dels gossos ensinistrats en el salvament de viatgers perduts en mig de la neu, la boira o la tempesta. Va ser feta per Arroyo set anys després del seu exili voluntari a França fugint de l’opressiu ambient cultural existent sota el franquisme. Els tres colors que dominen l’obra, blanc, vermell i blau coincideixen amb els de la bandera francesa, símbols de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Els colors són plans; el blanc de la neu, el blau del cel, la silueta ondulada de les muntanyes en la part superior. L’única profunditat en l’espai pictòric ve donada per la màniga blava en primer pla que sobresurt sostenint el volum vermell, a manera de manta protectora. És difícil no posar en relació l’obra amb la seva nova situació a França.

L’autor

Arroyo va arribar el 1958 a la capital francesa com a escriptor i periodista sense cap formació artística. Només havia fet alguns dibuixos o caricatures per a revistes. A París, sense voler militar mai en una organització concreta, va prendre posicions lligades a l’esquerra obrerista, des del Partit Comunista Francès d’obediència soviètica a l’extrema esquerra. La seva amistat des de 1963 amb els artistes Gilles Aillaud i Antonio Recalcati va ser transcendental. Amb ells va fer la polèmica obra La fi tràgica de Marcel Duchamp i el 1966 la sèrie Miró refet. El 1963 va exposar a la Biennal de París Els Quatre Dictadors amb els retrats de Hitler, Mussolini i els seu continuadors Franco i Salazar. Va conèixer el crític Gérald Gassiot-Talabot que va impulsar el grup de la Figuració Narrativa accentuant l’aspecte crític d’aquesta pintura i diferenciant-la del Pop Art americà i dels Nous Realistes francesos.

La pintura de la Figuració Narrativa parteix dels objectes i de les imatges amb una mirada crítica integrant-los en una narració amb un fons literari i amb influències del cinema, del còmic o, fins i tot, de la foto-novel·la. El maig de 1968 Arroyo va col·laborar en el Taller popular de l’Escola de Belles Arts de París en la confecció de cartells amb imatges i textos revolucionaris per a distribuir en els carrers i les avingudes de París i mantenir encesa aquella flama revolucionària. Va ser una etapa que va acabar immediatament després del fracàs de l’experiència revolucionària, es va traslladar cap a Itàlia i entre 1970 i 1972 va començar per a ell tota una nova etapa pictòrica. Amb la desaparició de Franco va tornar a Espanya.