Gérard Fromanger

L’obra

Sans dessus dessous, tête à tête, rouge, jaune, bleu
(Sense cap ni peus, cara a cara, roig, groc, blau)
2008
200 x 150 cm
Acrílic sobre tela

El vianant urbà és una de les  constants de l’obra de Fromanger. “En el carrer”, afirma, “surto d’allò conegut de casa, per a entrar en el carrer on tot és misteriós, canviant i alhora banal”. La pintura representa un grup de persones movent-se com ho farien en qualsevol carrer. Però la referència espacial ha desaparegut així també com qualsevol tret que les individualitzi. Han quedat reduïts a siluetes monocromàtiques immobilitzades passejant.
La pintura, dividida horitzontalment en dues parts simètriques, duplica les imatges com ho faria un mirall horitzontal. Cada silueta està pintada amb un sol color primari (cian, magenta, groc) o blanc. Aquests colors són plans. La profunditat només està indicada per la menor alçada de les figures més allunyades. Existeix un cert ritme en l’ordre dels colors.
Com ens indica el títol no hi ha ni dalt ni baix. Si invertim la imatge l’únic que canvia són els colors que omplen les siluetes. La multitud continua caminant amunt i  avall, al nord i al sud, anant i tornant, totes elles decididament vers el futur.
El quadre reprèn el tema clàssic del retrat de grup en marxa. Fidel al seu ideari polític i social, Fromanger immobilitza una escena que forma part d’una narració que correspon a l’espectador imaginar.

L’autor

(Jouars-Pontchartrain, França, 1939 – París, 2021)

Figura destacada de la Figuració Narrativa i reconegut per la seva implicació política especialment en el mes de maig de 1968, l’obra de Gérard Fromanger busca captar l’esperit del seu temps i actualitzar les tendències dominants a les nostres societats: un món mercantil, inundat d’imatges mediàtiques, que avui funciona sota el model d’una xarxa informàtica digital.
Especialment vinculat a noms claus de la cultura francesa, Godard, Deleuze i tants d’altres amb els que va con los que col·laborar, el nom de Gérard Fromanger convoca un món d’imatges i referències, temes i figures: maig del 68, siluetes vermelles, escenes de carrer, fotorealisme, Figuració narrativa, pintura i política.
També determina les modalitats plàstiques de l’obra de Fromanger: el color pla i sense matisos, la silueta, el motiu figuratiu, la multitud com a tema recurrent.