Jacques Villeglé
Les obres
Rue Lafayette (AP19)
16 octobre 1965
28,5 x 32,5 cm
Cartells estripats enganxats sobre tela
El títol i la data de l’obra indica amb precisió el lloc del carrer de París i la data exacta en que Villeglé va arrencar d’una paret les restes de cartells publicitaris estripats prèviament per mans anònimes.
En aquest cas concret es dóna la circumstància de que aquesta resta de cartell és una part de l’anunci d’una galeria de París d’una exposició de Georges Mathieu, un dels principals artistes francesos de l’expressionisme abstracte en la dècada dels 50 del segle XX. De l’apropiació dels trossos de cartell en resulta també una obra abstracta, però feta involuntàriament pel maltractament anònim al carrer.
El cartell publicitari va ser –i segueix sent– l’estendard de la societat de consum. A l’arrencar-lo de la via pública després de ser desfigurat de manera fortuïta, sorgeixen fragmentàriament trossos dels que estan a sota i permet fer jugar a l’espectador amb la força de les imatges composades per l’atzar. Recompostos en el taller, prenen nova vida com a obra d’art a la galeria, a l’exposició i al museu.
Barcelona
2002
Cartells estripats encolats sobre tela
75 x 51 cm
L’obra Barcelona de Jacques Villeglé és un exemple relativament recent del treball de Villeglé que des de 1949, arrenca i s’apropia de cartells publicitaris, principalment de París o altres ciutats que visita, estripats i desfigurats per mans anònimes damunt de tanques, murs i altres elements del mobiliari urbà.La seva intervenció com artista es completa quan al seu estudi els recompon, els enquadra, els enganxa damunt d’un suport permanent i finalment els signa. És a partir d’aquest moment quan prenen una nova vida ja com a obra d’art en els espais institucionals: la galeria, l’exposició i finalment, el museu. En aquest moment els ‘cartells estripats’, affiches lacerées, com ells els anomena prenen un estatus artístic.
Més tard crearà la i dea o figura mítica del Lacerée Anonyme, expressió que serveix per reforçar la idea de l’existència inconscient d’un esperit col·lectiu que concentra el conjunt dels autors anònims que han estripat algun cartell en algun moment.
L’autor
(Quimper, Bretanya, 1926 – París, 2022)
Jacques Villeglé va néixer el 1926 a Quimper (Bretanya francesa). Component del grup dels Nouveaux réalistes, és una figura de notable relleu [FMS1] en la història de l’art contemporani. Als anys 50 i 60, la seva obra –junt amb la d’altres affichistes i décollagistes comDûfrene, Hains, Rotella–, va ser la primera contribució europea al desenvolupament d’un nou llenguatge artístic després del dadaisme i el surrealisme.
Paral·lelament des de l’any 1959, Jacques Villeglé va prenent nota de tots els signes alfabètics que ha trobat en grafitis anònims damunt de tota mena de suports urbans.
Aquesta col·lecció infinita, li va servir per crear el que anomena alfabets socio-polítics. Amb ells va crear una personal tipografia amb la que més endavant elaborar missatges poètics, literaris, artístics o polítics.
Villeglé va ser membre fundador del grup de Nouveaux Réalistes, impulsat pel crític Pierre Restany com a reacció contra l’abstracció academicista del París dels anys posteriors a la II Guerra Mundial. Diversos artistes van experimentar apropiant-se de la realitat banal de la vida domèstica o urbana, tecnològica i industrial. Treballaven amb materials i objectes produïts per la indústria de consum, desviant-los de les seves funcions originals o recuperant-los del rebuig. La ironia o l’atzar estan sovint incloses en les manipulacions d’objectes per a proposar experiències diferents i obrir possibilitats de reflexió sobre la quotidianitat de l’espectador.