Kim Tschang-Yeul

L’obra

Reccurence (Recurrència)
2008
162 x 130 cm
Acrílic i oli sobre tela

L’0bra, Recurrència, repetició insistent, és un exemple del tema que ha ocupat l’activitat de Kim Tschang-Yeul des de 1970 fins el final de la seva vida el 2021. Aquest tema és el de la gota d’aigua.
Si ens aturem a contemplar atentament la pintura podrem veure tres motius superposats com a capes. Cadascuna d’elles és un període de la seva vida. En el fons, la cal·ligrafia oriental, a sobre l’expressionisme abstracte que el va fascinar quan va emigrar als Estats Units. En primer pla, les gotes d’aigua que cauen de manera diagonal de dreta a esquerra.

L’autor

(Maing San, Corea del Nord,1929 – Seül, Corea del Sud, 2021)

Kim Tschang-Yeul és un dels artistes coreans més reconeguts internacionalment, especialment per la seva pintura singular de gotes d’aigua. La seva obra es pot entendre com una síntesi poètica i filosòfica entre l’abstracció occidental i la tradició espiritual i cal·ligràfica oriental.
La gota d’aigua: motiu central i obsessiu. A partir dels anys 1970, Kim es va dedicar gairebé exclusivament a representar gotes d’aigua hiperrealistes sobre fons de paper, tela o superfícies amb caràcters xinesos. Aquestes gotes no són meres representacions naturals, sinó símbols de meditació, efímeres, fràgils i alhora poderoses. Una forma de buidar el jo, una pràctica espiritual i artística a la vegada.
La seva pintura està profundament impregnada de pensament zen i taoista. La gota pot entendre’s com una metàfora de la no permanència, el buit, la puresa i l’instant present. També hi ha una dimensió d’autoconeixement i alliberament: pintar una gota és, per a ell, com un acte de purificació emocional.
Va viure i treballar a París durant molt de temps, i estava influït per moviments occidentals com l’hiperrealisme, l’abstracció lírica i l’art conceptual. Però mai no va renunciar al seu llegat coreà: la cal·ligrafia, el confucianisme, el simbolisme natural i el minimalisme oriental. Aquesta fusió dona lloc a una obra híbrida i única, amb una identitat marcada per la tensió entre presència i absència, figura i fons, acció i contemplació.
La repetició del mateix motiu (la gota) al llarg de dècades no és monotonia, sinó acte ritual. Aquesta reiteració –recurrència– connecta amb l’estètica de la meditació, l’art com a disciplina espiritual, i amb una concepció del temps no lineal.
Kim juga amb la percepció visual: les seves gotes semblen reals, humides, tridimensionals, però són només pintura. Aquest engany visual serveix per despertar la consciència de qui mira: els obliga a parar, observar, i entrar en un espai de contemplació.