Ladislas Kijno

L’obra

(Feta en col·laboració amb Robert Combas)

Interférence, triptyque (Interferència, tríptic)
2007
106 x 260 cm
Oli sobre tela

En el camp de l’art figuratiu no realista, l’artista polonès Ladislas Kijno, amb la col·laboració de Robert Combas, van fer diversos treballs conjunts, dels quals aquest n’és un exemple.
Tres personatges femenins –o potser l’evolució del matix– està representat de perfil amb un estil caricaturesc pròxim a l’estil del còmic. En cadascuna canvia no només el rostre sinó també el contingut de l’interior del cos, habitat per rostres i formes diverses.
Des del pintors romàntics fins a Gauguin, Picasso i Dubuffet, molts artistes s’han vist atrets pel primitivisme per diferents motivacions, ja sigui pel tema com per l’estil i la tècnica o per les dues alhora, com en aquest cas.

L’autor

(1921, Varsòvia, Polònia – 2012, Saint-Germain-en- Laye, França)

Ladislas Kijno va néixer a Varsòvia el 1921. Va arribar a França el 1925 i realitza els seus primers treballs artístics a principis dels anys 40 mentre estudia filosofia a la Universitat de Lille. Funda el grup Cadran el 1950 amb Paul Gay, i es va dedicra exclusivament a pintar a partir del 1954. Es va traslladar a París el 1958. Kijno és nomenat membre de la junta directiva del Saló de Maig (Paris).
Després de les primeres obres, personatges i violins, que reprèn incansablement a llàpis o l’aiguada, Kijno evoluciona cap a l’abstracció. A la recerca de noves maneres d’expressió, experimenta constantment. A finals dels anys 40, posa a punt la tècnica dels papers arrugats, més tard del llenç arrugat, conferint així relleu a les seves superfícies. D’ara endavant serà una característica, una manera de firma a l’obra d’aquest artista. Les seves cerques us permetran fer una síntesi de les tècniques tradicionals de la pintura i dels descobriments industrials, especialment en el domini de la vaporització i dels colorants.
Kijno es va apassionar també per la inserció de l’art a l’entorn i es consagra a l’art mural fent importants mosaics. Va col·laborar amb nombrosos poetes, després de conèixer Aragon i Ponge el 1943, i va il·lustrar un gran nombre d’obres.
Ladislas Kijno va treballar molt per sèries. Incessantment va voler abolir les divergències que oposaven l’abstracció a la figuració, en crear un univers personal que utilitza els signes i les corbes i semblen crear una mitologia moderna. Després de la seva primera exposició personal al Museu d’Antibes el 1957, es va ensenyar la seva feina a més d’un centenar d’exposicions. L’art de Kijno és present a les col·leccions de nombrosos museus internacionals.