1990-2003. Color i abstracció

La temàtica derivada del neumàtic dóna a partir de 1990 un tomb inesperat. L’exigència de l’artista en la investigació de possibilitats encara inexplorades, desemboca en un espectacular renaixement del color que inunda la senzilla geometria de les formes. La referència al món de la representació ha desaparegut definitivament.

És inevitable referir-se inicialment a l’obra més impactant de la sala, Sabro nº 2, feta entre 1989 i 1991. Està composta per elements simples formats per franges horitzontals i diagonals creant angles més o menys aguts. Es crea una inicial impressió de profunditat i de tercera dimensió que, tot seguit, sembla desmentir la lògica dels camps de color, vius i plans: vermells, taronges, grocs, negres, blaus, que juguen amb la nostra mirada per inspirar i variar la imaginació.

L’estructura de les imatges provenen de fragments i detalls de l’estructura del neumàtic, engrandits i estilitzats, però el cert és que el ritme de les línies i els colors, juntament amb l’esquematisme de les formes, fan oblidar el seu origen. Les dues grans teles quadrades, Kristal 4, de l’any 2000, i TS 760, de l’any 2002, en serien un exemple. Però qualsevol de les altres sis peces de la sala ens permeten explorar tots els matisos, no només de la pintura a l’oli, sinó també de la pintura acrílica, de l’aquarel·la i del pastel.