Mon Exposition

Des de la inauguració de la Fundació Stämpfli el 2011, s’havien fet exposicions temporals amb obres de la col·lecció pròpia i presentacions antològiques d’artistes que la van fer possible.

El 2021, Peter Stämpfli va decidir que havia arribat el moment idoni per fer la seva pròpia exposició temporal i la va titular: Mon Exposition, una manera de dir “ara és la meva”.

Va estar formada per la instal·lació Estructures negres sobre color de 1998 a la Sala 1 i el projecte de Vitralls preparats pels finestrals gòtics de l’abadia de Châteauroux a França, el 1988, exhibit a la Sala 3.

Estructures negres sobre color

El 1998, Peter Stämpfli  va ser convidat a exposar al Palau de Congressos de París, al gran vestíbul d’accés a la Sala d’Actes del Palau.

Va fer una sèrie de 5 obres de gran format, cinc quadrats de 3 metres de costat, sense títol que posteriorment es va anomenar Estructures negres sobre color. Tot i que cadascuna d’elles està basada en el dibuix geomètric de diferents bandes de rodament de pneumàtics reals, els cinc colors diferents, vermell, rosa, blanc, verd i groc, reforcen l’abstracció de les fines estructures lineals

En la Fundació Stämpflil les obres van ocupar la gran sala principal amb una instal·lació formada per 5 teles que col·loquialment van ser els 5 colors.

Per primera vegada des de 1998, es van presentar de manera conjunta, en una nova instal·lació a Sitges en la que el color i l’empremta exploren noves possibilitats del seu únic tema: el pneumàtic, articulant-se amb el buit, el blanc dels murs que rodejava cada color.

Els vitralls de l’Abadia de Châteauroux

L’any 1988, la Municipalitat de la ciutat de Châteauroux a França va convidar Peter Stämpfli a una exposició personal a la nau abacial gòtica del s. XIII de l’Abadia cistercenca dels Cordeliers.

Va realitzar 7 estudis lineals en tinta de xina i els 7 guaixos retallats en paper pintat i encolats sobre tela de 280 x 125 cm, com a maqueta a escala 1:2. El vano dels finestrals mesura 560 x 250 cm.

El projecte va rebre una gran acollida tot i que no es podia fer realitat ja que l’abadia és, des de fa dècades, un espai d’activitats i exposicions culturals molt diverses. Va quedar oberta com a una sorprenent possibilitat que Peter Stämpli va oferir a la ciutat de Châteauroux.

Oposició/Complement

Des de la dècada dels anys 60 del segle XX fins a principi del XXI, els artistes no han deixat d’ampliar els  límits de l’exploració temàtica i el desenvolupament de tota mena de tècniques. Les 14 obres exposades volen reptar l’espectador a descobrir els aspectes de confrontació o complementaris entre elles.

Des de la dècada dels anys 60 del segle XX fins al començament del XXI, els artistes no han deixat d’ampliar els límits de l’exploració temàtica ni el desenvolupament de tota mena de tècniques. En aquesta sala trobem els exemples següents:

• La repetició minimalista de Pierrette Bloch.
• L’escultura totèmica amb materials elementals del belga Mark Brusse o el català-nord-americà Tom Carr.
• Els jocs de llenguatge de Phillippe Cazal.
• Els efectes òptics del veneçolà Carlos Cruz-Díez.
• La persistència de la iconografia del món clàssic de l’italià Marco Del Re.
• L’assemblatge d’objectes trobats de Jean-Jacques Lebel.
• L’experimentació entre suport i empremta de Jean-Michel Meurice.
• L’abstracció geomètrica d’Olivier Mosset.
• El primitivisme i la gestualitat de Jean-Michel Sanejouand.
• La poètica del fraccionament i la ruptura de Gérard-Titus Carmel.
• El pensament filosòfic oriental i la gota d’aigua al coreà Kim Tschang-Yeul.
• La guerra i la destrucció al serbi Vladimir Velickovic.
• Els cartells publicitaris esquinçats de Jacques Villeglé.