1965-2011. Set problemes de geometria elemental

Des de meitat dels anys 50 del s. XX, una nova generació d’artistes, en especial llatins-americans, es proposen actualitzar i aprofundir en l’abstracció geomètrica que Kandinski, Mondrian i Màlevitx i altres havien explorat en la primera meitat de segle XX.

L’univers només és comprensible per a l’ésser humà a través del llenguatge matemàtic i la seva aplicació a la geometria. El propòsit dels artistes consisteix en trobar una identitat entre les lleis artístiques i les de la naturalesa. L’abstracció té un objectiu: “l’expressió de la realitat pura”, entesa com la supressió de qualsevol de les formes visibles, ja siguin dels objectes o de qualsevol forma de la naturalesa.

El contrast absolut amb aquest objectiu ve donat per les tres fotografies en blanc i negre situades a l’esquerra de l’entrada a l’espai. A meitat del camí entre les dues posicions, es troba la composició abstracta feta amb material de construcció situada en mig de la sala.

Color llum n°10 / Horacio Garcia-Rossi
Construcció i concepció / Sato Satoru
Atmosphère chromoplastique N° 992 / Luis Tomasello
Sketch 1 / Claire-Jeanne Jézéquel
Sense títol / Daniel Pommereulle
Pneus à Arles / Peter Knapp
Empremta de pinzell n°50 a intervals de 30cm / Niele Toroni
Vínculo / Rafael Canogar
Stele X / Michael Warren
Visitation, Paris/New Mexico (díptic) /Joel-Peter Witkin