Stämpfli i Sitges
La relació de Peter i Anna Maria Stämpfli amb Sitges comença immediatament després de la seva arribada a Sitges quan el 1970/71 van adquirir una antiga casa de pescador al carrer d’en Bosc, el carrer més antic de la vila.
La personalitat d’aquest estret carrer que evoca un passat gairebé perdut, va alertar els Stämpfli del perill de desaparició dels seus edificis, víctimes de l’especulació turística, el signe dels temps que fa 60 anys ja començava a desenvolupar-se a Sitges.
Van adquirir pas a pas, tres finques adjacents on van establir la seva residència. Van respectar l’exterior, van netejar l’interior d’envans i altres afegits recents, van conservar els arcs de diafragma de la planta baixa i, sobretot, van deixar a la vista la part de l’antiga muralla del s. XIV que es trobava dins d’una de les cases. Són construccions de difícil datació, probablement entre les darreries del s. XVII i principi del XVIII.
Mentre arreglaven les cases van fer amistat amb Pere Serramalera, metge veí del carrer, que els va introduir a la Biblioteca, on van conèixer Ramon Planes i Jacint Picas, a través d’ells en Josep M. Soler i Soler, propietari director de «l’Eco de Sitges» i més tard la gent del Grup d’Estudis Sitgetans. Aficionats a la navegació, també tingueren una barca de competició a Aigüadolç tot eixamplant un cercle d’amistats molt divers.
Més endavant van fer seva la casa coneguda com a Can Mec, pel nom de l’antiga família propietària. Aquell edifici es va arreglar totalment i amb el nom Espai Cultural Stämpfli va ser cedit l’any com a seu del Grup d’Estudis Sitgetans i finalment Can Serramalera, aquesta ja dins del projecte de creació d’una futura fundació destinada a l’art contemporani.
El carrer d’en Bosc
Fins al 1.891, acabada la construcció del Mercat Vell, el carrer connectava l’antiga Casa de la Vila situada al carrer Major amb la sortida del poble prop del portal de Barcelona a la Platja de Sant Sebastià.
Amb la construcció del Mercat es va enderrocar una part de muralla del s. XIV i algunes cases de la part de dalt del carrer Major adjacent i se’n van construir unes altres; es va fer el nou traçat en angle recte de la primera part del carrer actual.
Un primer senyal de la singularitat del carrer: un gran escut en ferro penjat el 1.997 amb la bandera del carrer creada per Stämpfli: una muralla i un canó, per celebrar els 20 anys de la primera Festa del carrer d’en Bosc de les que en parlarem de seguida.
Breu resum temàtic de les festes (1977-1986)
Primera (1977)
Presentació del fragment de muralla salvada, net i recuperat, en el qual s’hi va hissar la bandera de Catalunya. Es va plantar un xiprer, senyal de benvinguda, al costat del número 6 del carrer, on hi ha l’antic Estudi del pintor Josep Vidal.
Segona (1978)
Es va col·locar en l’interior de la muralla un estoig de plom amb l’escut de Sitges, plànols, dades, un porronet de malvasia, una barreta de pa, una ampolla d’aigua de l’aixeta i escrits i documentacions de totes les entitats de Sitges.
Tercera (1979)
Es va representar l’espectacle de so i llum La muralla que parla, sobre la història de la muralla i de Sitges, amb text de Jacint Picas.
Quarta (1980)
Es va emplaçar una còpia del canó del segle XVIII que va defensar el Baluard de Sitges, avui a Vilanova a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.
Cinquena (1981)
Es presenta el documental audiovisual Sitges 1900, amb guió de Ramon Planes.
Sisena (1982)
Es va enviar a l’atmosfera un gran globus aerostàtic vermell amb les lletres PAU Sitges 1982, contenint un missatge per a qui el trobés pregant que ho comuniqués a l’Ajuntament de Sitges. Uns mesos després, va arribar una carta explicant la seva trobada des de Tailàndia. En aquella mateixa festa, i per fer arrelar el desig de pau, es va plantar una olivera al costat del monument del doctor Robert.
Setena (1983)
La Festa del Carrer. Va ser enlairada una bandera pròpia, es col·locaren dues plaques als dos extrems del carrer i la gran placa de bronze circular amb les empremtes de les mans dels veïns, es va replantar un xiprer que encara és viu i s’estrenà la sardana El carrer d’en Bosc composta expressament per a l’ocasió per Jordi Panyella amb de Josep Manuel Soler.
Vuitena (1984)
Es va fer el llançament d’un coet amb el nom dels 12.000 sitgetans empadronats aquell any.
Novena (1985)
Es van agermanar les muralles de Sitges i de Berna intercanviant una pedra.
Desena (1986)
En el dia de Sant Bartomeu, es va llençar una pluja de 12.000 clavells des d’un helicòpter (un per a cada sitgetà).
Informació:
93 894 03 64
m.sitges@diba.cat
