Bernard Rancillac

L’obra

La Roue de la Connaissance (La Roda del coneixement)
1985
195 x 130 cm
Acrílic sobre contraplacat, roda de bicicleta i objectes

La obra confronta, no sense ironia, l’espiritualitat oriental amb la moda que la va convertir en objecte de consum occidental des de començament dels anys 70.
L’artista representa una imatge de Buda, un dibuix inspirat en una fotografia o il·lustració de revista. Amb una radical economia cromàtica, con pocs colors plans, la única sensació de profunditat ve donada per alguns objectes de botiga de records turístics (2 petites imatges budistes de ceràmica barata i un penjoll de llautó daurat) que, significativament, avancen en el espai de l’espectador.
En el centre del rostre de Buda està situada una roda de bicicleta, evocació la roda del Dharma, del canvi o la transformació. És un símbol budista que assenyala el camí ascendent i descendent vers la il·luminació i el coneixement. La roda mostra cóm l’ordre de les coses funciona de manera natural sense intervenció de forces externes.
D’altra banda no està de més tenir present que Roda de bicicleta va ser una de les més radicals obres que Marcel Duchamp va fer el 1913. Una roda, inserida verticalment en un petit tamboret de fusta, pot girar lliure però inútilment ja que no avança, inutilitzant també la funció del tamboret.

L’autor

(París, 1931- Malakoff, Île-de-France, 2021)

Bernard Rancillac va ser un dels principals organitzadors juntament amb el crític Gassiot-Talabot,  de l’exposició de 1964, Mitologies Quotidianes al Museu d’Art Modern de la Ciutat de París. En ella es va consagrar la Figuració Narrativa com a alternativa al pop-art americà amb una àcida crítica a la vida política, econòmica i social dels anys 60 i 70. Artista imprevisible i canviant, la seva pintura va conèixer variacions planificades desorientant els seus seguidors ja fossin galeristes o col·leccionistes. Aquesta pràctica de la contradicció amb si mateix tenia com a propòsit el de no encasellar-se com a artista en una única definició.
Sempre va desafiar el gust establert ja fos amb sèries de personatges extrets dels dibuixos animats més coneguts, com El retorn de Mickey, confrontant-los a escenaris de denúncia política i social pròpia dels anys 60, guerra del Vietnam, la revolució cultural xinesa o la guerra d’Argèlia.
Cada vegada més implicat amb l’esquerra radical francesa d’aquells anys, es va comprometre, amb altres artistes, amb iniciatives com el Taller Popular de l’Escola de Belles Arts de París durant la revolució del Maig de 1968.
A partir de finals dels anys 70 i 80 la seva obra es va apartar del posicionament polític sense deixar de posar l’espectador de manera impertinent davant dels nous mites creats a través dels mitjans de comunicació.