Peter Knapp

Les obres

Porte de Sanà
(Porta de Saná)
1987
220 x 132 cm 
Foto Cibachrom amb el negatiu ratllat manualment

L’any 1987 Peter Knapp va fer un viatge a la República del Iemen. Passejant per la ciutat vella de la capital del país, Sanà, va fer tres fotografies de portes que va titular, Porta de Sanà, Porta de Sanà II i Porta de Sanà III. Només les dues primeres van ser posteriorment ampliades i exhibides el 1990 en una exposició individual al Paris Art Center que l’any següent es va veure a Palma de Mallorca.
La primera d’elles va ser donada per l’autor a Fundació Stämpfli. La segona mostra una porta tancada, de fusta antiga i vella, que avui pertany a una col·lecció particular. La fotografia de la tercera porta no ha entrat mai en els circuits artístics i està en els arxius de Peter Knapp.
En aquells anys, final dels 80, l’artista va fer una sèrie de fotografies de “portes trobades” en els seus viatges. Les línies blanca i blava que creuen la imatge són el resultat de la ratlladura manual dels negatius que va fer l’artista. Abans de positivar-les i ampliar-les va ratllar manualment els negatius.
La imatge és de gran format vertical, amb el pla tancat que fa impossible cap contextualització de temps ni d’espai. Coneixem el lloc de la fotografia només pel títol, Porta de Sanà. Ens mostra un espai  buit, de petit volum que no podem definir com a habitació ja que sembla descobert i a l’aire lliure en estat de abandonament i gairebé ruïnós. L’obertura, en realitat no té porta i ens permet veure parcialment  l’interior. Uns llistons de fusta horitzontals a dalt i a baix marquen el llindar i uns altres de verticals separats entre si ens permeten albirar la part més a la dreta de l’anomenada porta. El paviment de terra augmenta la sensació de precarietat i deixadesa, ple de petites deixalles i brutícia amb uns cordills que pengen desordenats de la fusta superior i altres, lligats a banda i banda, semblen voler impedir el pas a l’interior d’una manera poc exigent i més aviat inútil.
Les fines ratlladures que Knapp va aplicar manualment al negatiu, aparentment capritxoses, ressegueixen i completen les línies del cordills que pengen i s’estenen d’una banda a l’altra del llindar obert, harmonitzant estranyament amb ells i accentuant la sensació de desordre de l’espai buit.

Pneus à Arles
(Neumàtics a Arlès)
1991
50 x 40 cm
Fotografia de tiratge únic

Els Pneus à Arles del fotògraf suïs Peter Knapp és una fotografia trobada, en aquest cas una pila de pneumàtics vells per a reciclar en un lloc d’Àrles amb el que l’artista va ensopegar per casualitat.  Com ell diu, la fotografia es justifica en l’instant irrepetible, converteix en monument una cosa accidental que sorgeix al pas del passejant o una cosa efímera que immediatament desapareix.
Peter Knapp es va fer famós com a fotògraf de moda, va crear un estil propi i va ser el director fotogràfic de la revista “Elle” durant molts anys. Va interrompre la seva carrera per a convertir-se en un artista conceptual i experimental, acostant-se a la temàtica social d’una manera molt personal.
Aquesta imatge tan sols és un testimoni més de la generació de deixalla en la societat industrial i la recerca de reflexió estètica.

L’autor

(1931, Bäretswill, Zuric, Suïssa)

Peter Knapp va fer les seves primeres fotografies el 1945. El 1947 va entrar a l’Escola d’Arts Aplicades de Zuric dirigida per Johannes Itten, antic professor de la Bauhaus on va rebre una formació plàstica pluridisciplinar.  Va començar a pintar i el 1952 se’n va anar a París para estudiar a l’Escola de Belles Arts.
Va destacar per les seves habilitats com a dissenyador i el seu gust per la tipografia. Va entrar a les Galeries Lafayette, on es va convertir en director d’art i de publicitat. La seva feina va cridar l’atenció de Hélène Lazareff, editora de la revista de moda ELLE. El 1959 va començar allà un període intens de col·laboració com a director d’art i fotògraf fins el 1974, experimentant amb tot tipus de tècniques noves com treballar amb imatges retallades de pel·lícules de 16 mm. Aquest gust per l’experimentació es va accentuar encara més en el seu treball personal.
El 1964 va deixar de pintar per complet i es va centrar en la fotografia. Va ser un dels primers artistes en exhibir fotografies en color de gran format, quan la majoria dels fotògrafs seguien produint imatges en blanc i negre en formats convencionals.
A partir de la dècada dels 70, Peter Knapp va espaiar cada vegada més el seu treball en el món de la moda, no només a ELLE sinó a Stern, Vogue i el Sunday Times Magazine i es va dedicar quasi exclusivament a la creació artística amb la fotografia com a suport sense les limitacions pròpies del treball per encàrrec en la fotografia de moda.
Amb els seus treballs sobre els cels i el mar es va apropar a una interessant reflexió sobre el buit com a punt de partida de tota creació poètica. La presència i interacció de l’home i la natura ha sigut una constant al llarg de la seva obra que ha anat acostant-se a l’art conceptual. En la darrera dècada s’ha dedicat a treballs més pròxims a la problemàtica social del món actual.