Takis

Les obres

Sans titre (Sense títol)
2010
88 x 82 x 85 cm
Escultura en ferro

El 1955, l’artista va crear els seus primers Signals, (Senyals), obres que va anar fent al llarg de tota la seva vida, inspirada inicialment en la senyalització ferroviària. Consisteixen en unes fines barres verticals que serveixen de suport a petites peces metàl·liques o a bombetes elèctriques de color que parpellegen i que generalment es presenten en grup.

L’obra és un d’aquests senyals; tres varetes metàl·liques verticals molt primes i no rígides,  sostenen en el seu extrem superior tres petites peces també metàl·liques, probablement trobades i adaptades per l’artista. Formen un conjunt abstracte i geomètric en el que la seva immobilitat és inestable. L’aire o qualsevol moviment pròxim, les mou i produeix una alteració que modifica el conjunt. Els elements metàl·lics i el seu moviment permet evocar el món d’una màquina moguda per l’atzar.
El signe, i l’abstracció implícita que comporta, és una de les creacions humanes més complexes i caracteritza la història de la civilització.  Tot senyal és per principi un enigma i els que Takis va anar fent al llarg de la seva vida participen del component enigmàtic proposat a l’espectador.

Aquesta peça va arribar a la Fundació Stämpfli gràcies a l’artista islandès Erró. Gran amic, tant de Takis com de Peter Stämpfli, Erró va decidir d’acord amb Takis, donar l’obra de la qual ell n’era el propietari. També va donar una altra peça, una pintura magnètica que precisament porta per títol  Pou(r) Erró.

Pou(r) Erró (El poll Erró – Per a Erró)
2011
30 x 30 cm
Pintura polícroma magnètica amb claus sobre tela 

L’any 2011, Takis li va dedicar al seu gran amic Erró aquesta petita obra de forma quadrada i de 30 cm. de costat. Va fer tres taques amb els tres colors primaris, vermell, blau i groc a més del negre, amb la qual cosa, l’obra conté potencialment tots els colors possibles. Ho va fer amb una pintura especial que conté components magnètics. Al damunt va col·locar un bon grapat de claus de fuster de manera que els claus es poden moure aleatòriament sobre la tela.

El títol és doble i de caire humorístic. El primer fa servir la paraula pou en francès que significa poll, el molest insecte que viu com a paràsit als cabells o a la pell de mamífers i ocells; significa El poll Erró. El segon incorpora  la r entre parèntesi i completa la dedicatòria, Per a Erró.

Signal (Senyal)
2010
88 x 82 x 85 cm
Escultura en ferro

En el 1955, l’artista va començar a crear els seus primers Signals, Senyals.Van seruna sèrie d’obres que va anar fent al llarg de tota la seva vida, inspirant-se inicialment en la senyalització ferroviària. Consisteixen en un grup de fines varetes metàl·liques verticals, llargues, que tenen en l’extrem superior petites peces metàl·liques o bombetes elèctriques.

L’obra a la que ens referim és un d’aquests senyals; tres varetes verticals extretes d’antenes de vehicles militars, molt flexibles sostenen en el seu extrem superior tres peces metàl·liques, probablement trobades i adaptades per l’artista. Formen un conjunt abstracte i geomètric en el que la seva immobilitat és altament inestable. L’aire o qualsevol moviment pròxim, les mou i produeix una alteració que modifica el conjunt. Els elements metàl·lics i el seu moviment permet evocar el món d’una màquina moguda per l’atzar.

El concepte de senyal comporta una abstracció implícita que és una de les creacions intel·lectuals humanes més complexes i caracteritza la història de la civilització.  Tot senyal és per principi un enigma i les obres de Takis participen d’aquest component enigmàtic proposat a  l’espectador.

Aquesta peça va arribar, com tota la col·lecció de la Fundació Stämpfli, gràcies a una donació. En aquest cas va ser a iniciativa de l’artista islandès Erró. Gran amic tant de Takis com de Peter Stämpfli, va decidir, d’acord amb l’autor donar l’obra de la que era propietari. També va donar una altra peça de Takis, una pintura magnètica que porta per títol  Pou(r) Erró.

En els seus inicis, després d’aprendre a treballar el ferro, Takis va fer les seves primeres escultures que remeten a l’escultura arcaica, mitjançant la combinació d’elements mecànics recuperats, que li serveixen de base, i peces que fabricava ell mateix.

Va començar a introduir el magnetisme  en la seva investigació artística a París l’any 1959. La primera obra va consistir en una eina metàl·lica suspesa en l’aire gràcies a un imant, iniciant la sèrie d’obres anomenades “telemagnètiques”. A la capital francesa va establir amistat i relació amb artistes amb els que compartia interessos com Jean Tinguely, Yves Klein i la històrica galerista, també grega, Iris Clert. Va ser en la galeria de Clert on va presentar una escultura magnètica, en realitat una acció, en la que va deixar suspès en l’aire un amic seu, poeta, per l’efecte aconseguit amb una instal·lació de potents electroimants.

Takis va anar ampliant la seva acció amb parets magnètiques i amb escultures musicals formades per cossos metàl·lics tensats, percudits per algun element igualment metàl·lic suspès mitjançant l’atracció d’un electroimant.

Paral·lelament ells seus àmbits d’investigació es van ampliar cap a la llum i el so, com les escultures titulades Télélumières,  creades amb tubs catòdics que combinen la forma orgànica del tub ple de llum blava davant la presència de la maquinària. Takis va crear un univers contemporani al moviment lumino-cinètic, en el que el protagonisme no correspon a les formes i objectes que veiem sinó a les forces invisibles naturals que fan possibles els objectes sòlids: les forces internes que mantenen agrupats els àtoms i les forces externes que actuen sobre ells.

L’autor

(Atenes, 1925 -2019)

Panayotis Vassilakis més conegut com a Takis, es va establir a París el 1954 i va viure i treballar a Londres, Nova York i Atenes. Va ser un dels pioners de l’art cinètic, va explorar les forces invisibles de la natura i la relació entre els objectes ordinaris i les energies que els mouen i controlen: el magnetisme, la gravetat, la llum i el so.

El més important de tota l’obra de Takis és la creació d’un univers en el que el protagonisme no correspon a les formes i objectes que veiem sinó a les forces invisibles naturals que fan possibles els objectes sòlids: les forces internes que mantenen agrupats els àtoms i les forces externes que actuen sobre ells.
En els seus inicis, després d’aprendre a treballar el ferro, Takis va fer  les seves primeres escultures, que remeten a l’escultura arcaica, mitjançant la combinació d’elements mecànics recuperats, que li serveixen de base, i peces que fabrica ell mateix.

Va començar a introduir el magnetisme en la seva investigació artística a París l’any 1959. La primera obra va consistir en una eina metàl·lica suspesa en l’aire gràcies a un imant. Va començar així la sèrie d’obres anomenades “telemagnètiques”. A la capital francesa va establir amistat i relació amb artistes amb els que compartia interessos com Jean Tinguely, Yves Klein i la històrica galerista, també grega, Iris Clert. Va ser en la galeria de Clert on va presentar una escultura magnètica, en realitat una acció, en la que va deixar suspès en l’aire un amic seu, poeta, per l’efecte aconseguit amb una instal·lació de potents electroimants.

Takis va anar ampliant la seva acció amb parets magnètiques i amb escultures musicals formades per cossos metàl·lics tensats, percudits per algun element igualment metàl·lic suspès mitjançant l’atracció d’un electroimant. Paral·lelament els seus àmbits d’investigació es van ampliar cap a la llum i el so, com les escultures titulades Télélumières,  creades amb tubs catòdics que combinen la forma orgànica del tub ple de llum blava davant la presència de la maquinària.