Del 28 d’abril al 21 d’octubre de 2012
Comissària: Marie-Claire Uberquoi
Erró. L’ull planetari és la primera exposició que la Fundació Stämpfli dedica a un artista de la seva col·lecció. Pintor reconegut internacionalment, Erró ha desenvolupat un llenguatge personal que ironitza sobre la confusió del món actual. La mostra presenta als Espais 2 i 3 una selecció de pintures i collages d’algunes de les seves sèries més emblemàtiques com The Political Paintings, Le tour du monde de Mao, Les lettres d’amour japonais i Les femmes fatales. Aquestes obres posen de manifest les principals característiques del seu treball, centrat en la manipulació de milers d’imatges procedents dels mass media, el còmic, la publicitat o la història de l’art.
L’exposició s’emmarca en el context de la col·lecció permanent de la Fundació Stämpfli, que compta entre els seus fons amb un nucli important d’obres vinculades a la Figuration narrative, corrent que va sorgir a París als anys 60 com a resposta al pop art americà. L’Espai 1 reuneix una selecció de pintures d’alguns dels seus representants més significatius, com Eduardo Arroyo, Jacques Monory, Peter Stämpfli i el mateix Erró, entre d’altres.
ESPAI 1
Obres del fons de la Fundació relacionades amb la figuració
Els 11 artistes reunits en aquesta sala compartiexen el mateix lligam amb la pintura figurativa, ja es tracti d’imatges de la realitat estilitzades, retallades i recomposades (Peter Klasen), de detalls engrandits que la transfiguren (Peter Stämpfli), de representacions somiades (Jacques Monory), de temes socials (Antonio Seguí), de visió futurista (Erró) o de figura al·legòrica (Bernard Rancillac).
ESPAI 2
The Political Paintings
Acostumat a treballar en sèries temàtiques, Erró va realitzar al llarg de diversos anys les pintures de The Political Paintings (1967-1996), que configuren una mena d’epopeia de la nostra història recent. Jugant amb l’acumulació aclaparant d’imatges, Erró interroga la realitat per a oferir una perspectiva singular sobre alguns dels esdeveniments polítics i socials més significatius del nostre temps.
Le tour du monde de Mao
Al principi dels anys 70, Erró va recollir una documentació important sobre la propaganda de la República Popular de la Xina, que va inspirar-li una de les seves sèries més cèlebres, en què retrata Mao a diferents ciutats del món. Fruit d’aquest treball són uns quadres insòlits en què la juxtaposició d’imatges inconnexes entre sí produeix un xoc visual no exempt d’ironia.
Les femmes fatales
El 1963, quan vivia a Nova York, Erró va començar a incorporar els còmics a la seva obra, compartint així amb els artistes del pop art el seu interès per la cultura popular. Des d’aquell període els còmics han estat un referent habitual en la seva creació. La sèrie Les femmes fatales forma part d’un homenatge als còmics americans, en particular a les superwomen, el mite de la dona agressiva de la civilització occidental.
ESPAI 3
Les lettres d’amour japonais
Aquesta sèries d’olis ocupa un lloc singular en la carrera d’Erró, si bé es troba en sintonia perfecta amb el seu interès per a narrar històries a través de la pintura. El 1970 va quedar fascinat per un llibre antic trobat a Japó que incloïa cartes i fotografies de parelles joves. A partir d’aquesta documentació va realitzar una sèrie d’olis que evoquen les relacions d’amor i amistat entre aquests herois misteriosos. Més tard va descobrir que els seus protagonistes eren intel·lectuals destacats que, als anys 1920, es van rebel·lar contra l’esclerosi de la societat nipona.
Los collages
Des dels inicis de la seva carrera, Erró ha estat un virtuós del collage, que realitza a partir d’una documentació impressionant, procedent de revistes, propaganda política, catàlegs, còmics, diccionaris il·lustrats, etc… En la tradició dels surrealistes, Erró inventa associacions sorprenents barrejant imatges sense cap relació aparent entre elles, de manera que cada composició provoca en l’espectador una mena de descàrrega elèctrica. Concebudes com a obres autònomes, aquests collages li serveixen també de model per a les seves pintures.
Relació amb l’art
Erró ha mantingut sempre complicitats estretes amb la història de l’art, oferint en els seus quadres una nova lectura d’obres molt conegudes, per a crear imatges impactants i sovint subversives. Joan Miró, Henri Matisse i especialment Fernand Léger són alguns dels artistes que l’han inspirat.