Entrevista a Peter Stämpfli per Pascale Le Thorel
Pascale Le Thorel: De nacionalitat suïssa, vostè tanmateix està en l’origen del projecte de creació d’un centre d’art contemporani a Sitges, prop de Barcelona, a Catalunya. Pot parlar-nos de la particular relació que manté amb Catalunya?
Peter Stämpfli: Vaig venir a Catalunya per primer cop el 1961, en ocasió del meu casament amb una catalana, l’Anna Maria, que em va fer descobrir Sitges. A partir d’aquell any, cada any, hem vingut a Catalunya. El 1970, després de la Biennal de Venècia on vaig representar Suïssa, ens hi vam instal·lar per a llargues estades i sovint he treballat en el meu taller de Sitges.
PLT: Mica en mica us heu introduït en la vida de la vila.
PS: El 1977 vaig endegar els deu anys de Festes culturals a Sitges, en les que tota la vila participava. Vam salvar l’antiga muralla fortificada del segle XIV, vam realitzar una pel·lícula: Sitges 1900; llançar una sonda meteorològica per mitjà de la qual
PLT: El 1995, vostè crea l’Espai Cultural Pere Stämpfli.
PS: Vam crear l’Espai Cultural per tal de facilitar les recerques del grup d’estudis sitgetans que edita llibres sobre la vila i sobre Catalunya, que organitza conferències, reuneix documents fotogràfics i textos sobre la història i la cultura de Sitges en general i, més àmpliament, de Catalunya. Lluís Jou i Mirabent, que és un company de camí en la història de la nostra Fundació, era llavors President del grup d’estudis. Universitaris catalans, escriptors, poetes, intervenien en ocasió de col·loquis, conferències… Per a la vila, va ser, crec, una cosa benèfica, que ha creat vincles, que ha permès el desenvolupament seriós d’aquestes recerques.
PLT: I després l’aventura ha continuat sota una altra forma…
PS: El 2006, vam constituir una Fundació amb l’objectiu de crear un museu d’art contemporani a Sitges, que com tothom sap és una vila de la costa situada uns trenta quilòmetres al sud de Barcelona. Es tracta d’una vila amb un passat que s’inscriu en la història de Catalunya, sobretot perquè Santiago Rusiñol s’hi va instal·lar a principis del segle XX; Picasso també va fer-hi estada, com molts altres artistes d’aquella època. La casa de Santiago Rusiñol, el Cau Ferrat, és un Museu històric molt visitat i conservat admirablement per la municipalitat. Es coneix també Sitges internacionalment pels seus Festivals de teatre, de cinema, de música.
PLT: Quina és l’ambició, generosa, d’aquesta Fundació ?
PS: Volíem aportar a Sitges, que té una riquesa artística considerable, l’art internacional actual, contemporani, que no hi figura. Heus aquí perquè he pres la decisió de crear aquesta Fundació. Em semblava més interessant d’establir un diàleg, de permetre la realització d’un projecte que s’obre a l’art internacional de la segona meitat del segle XX, que fixar els llocs instal·lant-hi de manera permanent i exclusiva el meu treball. La vila s’ha llançat de manera decisiva en aquesta iniciativa cedint un antic mercat en el barri històric, a tocar dels edificis de la Fundació. Es compromet per altra banda a fer-se càrrec de la perennitat del museu, amb l’ajuda de la Generalitat de Catalunya.
PLT: Com ha constituït vostè la col·lecció ?
PS: La col·lecció està estretament vinculada als artistes – amics personals – amb qui he exposat i tingut lligams. Aquests artistes, essencialment de l’escena parisina i europea, han accedit a cedir desinteressadament una obra per enriquir la col·lecció. A més a més, la Fundació és assistida per un Consell científic constituït per Henry-Claude Cousseau, Daniel Giralt-Miracle, Lluís Jou i Mirabent, Pascale Le Thorel i Serge Lemoine, conservadors i historiadors d’art l’experiència professional dels quals és una garantia real de prestigi i de seriositat per a la Fundació.
PLT: Podeu explicar-nos com procediu a l’elecció de les obres per a la Fundació?
PS: La majoria de vegades anem a veure els artistes. Evidentment es dóna llibertat d’elecció a cadascú, però cal pensar de tota manera en funció del lloc, dels espais d’exposició. Tot el que els dic és que escullin una obra de les més representatives.
PLT: Parlem també de la vostra dona, l’Anna-Maria: és un compromís considerable per part seva també, aquest acompanyament seu constant al voltant d’aquest projecte, oi ? Ella no exerceix cap activitat artística, però sembla haver estat i estar sempre molt propera als seus amics artistes i de ser gairebé l’ànima de la Fundació.
PS: La Fundació no hauria vist la llum sense ella. Ens vam casar molt joves. Sent la meva esposa i l’amiga de sempre, hem freqüentat les mateixes amistats, els mateixos artistes. Hem afrontat les mateixes dificultats, que sempre hem mirat de vèncer junts.
PLT: Tots tres, des de fa dos anys, hem treballat a la creació del lloc web de la Fundació, el qual constitueix la seva vitrina internacional, permet crear lligams amb l’activitat dels artistes que estan dins la col·lecció, i donarà a conèixer les actualitats de la Fundació. Aquest lloc web (www.fundacio-stampfli.org) reflecteix, fins i tot abans de l’obertura dels espais i la primera exposició de prefiguració, l’amplada del vostre compromís i del de la vila de Sitges.
PS: D’ara en endavant, aquest lloc web acompanya les primeres passes d’aquest museu d’art contemporani. Presenta ja les obres de la col·lecció i fa de lligam entre els artistes donants i els seus propis llocs web, els de les seves galeries, i la seva actualitat. Ha estat concebut, per altra banda, per a ser accessible en vàries llengües i oferir així una vitrina internacional de la nostra acció.
PLT: El que és sorprenent, quan hom mira la col·lecció tal com està ja constituïda avui dia, és que dóna una visió panoràmica de les diferents tendències de l’art contemporani d’aquests darrers cinquanta anys.
PS: Sí, reuneix artistes de més de vint-i-una nacionalitats i de diferents tendències, representatives del meu entorn, de la meva vida de pintor i escultor a Europa durant un període de quaranta-cinc anys. Dels artistes de la Figuration narrative a Support Surface; de BMPT al Nouveau Réalisme; del Surrealisme als Objecteurs; del Cinetisme a l’abstracció geomètrica, i, més recentment, les arts numèriques. També hi ha els inclassificables…
PLT: Podeu parlar-nos amb més detall del vostre futur museu ?
PS: El projecte de renovació dels locals, situats en el barri històric de Sitges, està ja en curs. Els diferents edificis allotjaran la col·lecció. El museu esdevindrà oficialment un dels museus municipals de la Vila de Sitges. Aquest centre d’art contemporani internacional assoliràcertament una reputació que anirà molt enllà de la vila, de la regió o fins i tot de Catalunya.