Una selecció de la col·lecció general i un viatge per la trajectòria de Peter Stämpfli saluden la nova etapa
La Fundació Stämpfli estrena les noves instal·lacions amb una nova selecció del seu fons i una exposició de 25 obres de Peter Stämpfli, l’artista suís que, amb la seva esposa, Anna Maria, ha dut a terme l’ambiciós projecte d’obrir un museu d’art contemporani a Sitges. Amb la seva ampliació, la Fundació Stämpfli disposa ara d’una superfície de 800 metres quadrats, cinc-cents més dels que tenia quan va obrir, l’abril del 2011.
L’ampliació de les instal·lacions culmina el projecte de Peter i Anna Maria Stämpfli, que el novembre del 2006 van constituir la Fundació Stämpfli, amb l’objectiu d’aplegar una col·lecció d’artistes de prestigi internacional, molts dels quals companys de generació del mateix Peter. Més de dotze anys després, la Fundació Stämpfli reuneix 130 obres de més seixanta artistes d’una vintena de nacionalitats i que han estat llegades al poble de Sitges pel matrimoni Stämpfli. Totes les obres han estat cedides gratuïtament pels artistes, els seus hereus o galeristes que les tenien en els seus fons, responent a la invitació de Peter –a Sitges, conegut com Pere– i Anna Maria.
L’ampliació de les instal·lacions ha consistit en la incorporació d’un edifici sencer al carrer d’en Bosc número 5 –datat del 1890 i conegut com Can Serramalera–, que ha estat reformat de dalt a baix, tot mantenint les façanes, que formen part del Catàleg del Patrimoni de Sitges. L’actuació –dirigida pels arquitectes Josep Maria Coll i Eugeni Bernat– ha suposat guanyar 800 metres quadrats, que s’han traduït en tres sales més d’exposició, una de reserva, una de documentació bibliogràfica, unes terrasses (per a actes culturals) i l’auditori gestionat pel Grup d’Estudis Sitgetans –situat a l’Espai Cultural Pere Stämpfli–, que també es podrà utilitzar per a activitats de la Fundació.
L’obra, realitzada per la pròpia Fundació, ha durat divuit mesos i ha estat de notable complexitat, ja que ha requerit guanyar espai soterrani (on s’ha instal·lat la sala de reserva); conservar i consolidar les façanes i els seus elements patrimonials; recuperar i adaptar els espais de les terrasses, i facilitar la connexió amb els edificis adjunts del Mercat del Peix i Can Mec, on hi ha la resta de sales i instal·lacions de la Fundació. L’operació s’ha dotat de la més moderna tecnologia per traslladar obres de gran format, com per exemple un elevador mecànic que queda integrat en les noves sales i que ha permès facilitar l’accés d’obres de sis metres d’allargada de Peter Stämpfli.
Els 800 metres quadrats de la Fundació Stämpfli queden repartits en tres edificis tots connectats entre si. L’ampliació ha permès crear un circuit per recórrer les sis sales d’exposició i la resta d’espais accessibles. L’accés es manté per la mateixa plaça de l’Ajuntament, com s’ha fet fins ara, on hi ha el mostrador i l’accés a la primera sala.
Noves exposicions
Amb l’obertura de les instal·lacions ampliades, la Fundació Stämpfli inaugura dues exposicions amb obres dels seus fons. D’una banda, exposa una selecció de la seva col·lecció permanent, amb 34 obres de diferents artistes. Entre aquestes hi ha una peça nova incorporada a la col·lecció de: Ebrar (1974), de Michel Tyszblat. Aquestes obres ocupen les sales 1, 2 i 3 de les instal·lacions.
Per altra banda, les sales A, B i C incorporen una completa selecció de l’obra de Peter Stämpfli, una part de la qual no s’havia vist mai abans a l’Estat espanyol. Es tracta de 29 obres de l’artista suís, la major part de les quals han arribat en les darreres setmanes de França, i que permeten mostrar una acurada fotografia de la seva trajectòria de prop de 60 anys. La Sala A mostra els anys pop d’Stämpfli, amb representacions figuratives d’objectes i elements quotidians. La Sala B està dominada per l’omnipresent imatge del pneumàtic i la seva geometria, que ha marcat la seva trajectòria, mentre que la C presenta peces dels darrers trenta anys, protagonitzades pel color i l’abstracció.
Les noves exposicions
Sales 1, 2 i 3 (Selecció de la col·lecció de la Fundació)
En la Sala 1 s’exhibeix una selecció d’obres del nucli generador d’aquesta col·lecció. Obres d’artistes que el 1964 compartien els objectius d’una nova figuració coneguda com a Figuració Narrativa i que es van donar a conèixer a l’exposició Mythologies quotidianes en el Museu d’Art Modern de París. Aquella generació d’artistes va sentir la necessitat de recuperar una figuració representativa del seu moment històric, abandonant les abstraccions líriques i expressionistes posteriors a la 2a Guerra Mundial.
Van ser anys marcats per la tensió internacional de les guerres colonials i d’episodis claus de la Guerra Freda com la crisi dels míssils a Cuba i la Guerra del Vietnam. Paral·lelament la societat va fer seva la lògica del consum, una forma de vida basada en la producció i distribució massiva de bens, oferts a través de la publicitat que va envair tots els racons de l’espai públic. El poder de les imatges multiplicades arreu a través de llenguatges nous va generar una nova cultura popular i de masses: el cinema, els còmics, el grafisme, la publicitat, la fotografia i la televisió.
En la sala 2 es mostren alguns exemples de com, des de les dècades dels 70 i 80 fins avui, els artistes no han deixat d’ampliar els límits a l’exploració temàtica ni al desenvolupament de tot tipus de tècniques. En aquesta sala trobem alguns exemples: la reflexió filosòfica, el món del somni, la vida de l’artista com a font d’inspiració, el primitivisme, el ready-made i el paisatge urbà com a construcció abstracta , l’apropiació d’obres del passat i l’experimentació fotogràfica.
En la sala 3 es mostren obres d’artistes que en els anys 70 i 80 del s. XX es van endinsar en l’art cinètic. Es fa una especial atenció al grup d’artistes sud-americans que, des de perspectives diferents, van fer una molt important aportació a la relació entre art, visió i moviment. També es presenten altres obres que van explorar la renovació de l’abstracció geomètrica o el minimalisme i l’art conceptual.
Sala A (Peter Stämpfli)
1963-1970, ELS ANYS 60: POP-ART i FIGURACIÓ. L’OBJECTE i EL GEST QUOTIDIÀ. Les obres exposades en aquesta sala resumeixen l’evolució de la primera època de l’obra de Peter Stämpfli al llarg dels anys 60 del s. XX. Són representacions figuratives en gran format d’objectes i gestos quotidians isolats sobre fons blanc o monocrom. Abarca un període que va des d’Autoportrait au raglan de 1963 fins Wildcat nº 2 de 1970.
Després d’una efímera etapa de tempteig entre 1959 i 1960, influïda per l’abstracció expressionista americana, Stämpfli sent profundament la necessitat de recuperar la figuració en la pintura. Va trobar el seu tema en els objectes i els gestos de la vida quotidiana dels anys 60, una època en que la producció i distribució massiva de béns de consum definia la societat. Es va inspirar en els grans formats de la publicitat i en els llenguatges dels mitjans de comunicació popular.
Són gestos i objectes que s’allunyaven radicalment de les emocions de l’expressionisme. La mà de l’artista en forma de pinzellades o textures resulta imperceptible. Les imatges, amb una gran força cromàtica –per exemple, Pot-au-feu de 1963 o Tomate i Moka, totes dues de 1964–, romanen aïllades i immòbils flotant sobre un fons monocrom, predominantment blanc i amb composicions inspirades en la fotografia.
El propi Stämpfli explica la intenció: elaborar “un diccionari d’objectes i de gestos quotidians”; abstreure’ls de la banalitat de la vida diària i portar-los al taller de l’artista representats a través de la tècnica manual pròpia de la gran tradició pictòrica: la pintura a l’oli.
Són obres que subratllen els criteris que definien la pintura moderna i que eren objecte de debat de la crítica de l’època: el caràcter bidimensional de l’obra d’art, la seva autonomia i l’objectivitat. Liquidaven, donant-los per superats, els binomis enfrontats i excloents que en aquells anys articulaven la pintura del s. XX: alta cultura contra cultura popular, les belles arts confrontades a la banalitat quotidiana i, finalment, l’abstracció oposada a la representació.
Wildcat nº2 (1970), així com el seu predecessor, Wildcat nº1 (1967), assenyalen el moment en què Stämpfli descobreix el nucli fonamental de la seva vida artística fins el dia d’avui: primer, centra la seva mirada en l’automòbil; tot seguit només en la roda i, immediatament, en el pneumàtic i el seu relleu.
Sala B (Peter Stämpfli)
1970-1990. DE LA RODA AL NEUMÀTIC. EL RELLEU I L’EMPREMTA. A partir de 1970 i fins a 1990, l’obra de Peter Stämpfli abandona l’inventari d’objectes i gestos de la vida diària per centrar-se en un únic tema, símbol i mite modern de la societat mecanitzada: el pneumàtic i la seva geometria. Desapareix el color reemplaçat per tons del negre i del gris, es dilaten les dimensions de les obres i els grans formats de pintures i d’escultures es projecten vers l’espai de l’espectador.
El contrast amb la primera sala és total i el domini de negres i grisos crea una atmosfera densa i rarificada. Destaquen, en especial, dues obres de gran format: Polyester Cord (1970), amb la qual Stämpfli va representar Suïssa a la Biennal de Venècia d’aquell any, i Cavallino (1972), que va estar entre les obres de la seva gran exposició al Palais des Beaux-Arts de Brussel·les. Les dues espectaculars teles, de sis metres d’amplada i dos d’alçada, estan retallades i muntades sobre bastiments que tenen la forma del pneumàtic representat i que fa que les obres se separin lleugerament del pla de la paret avançant en l’espai de l’espectador. Stämpfli ja havia posat en pràctica aquesta manera de retallar i muntar la tela –shaped canvas– en l’obra Rouge Baiser, exposada a la sala A.
La tercera obra de grans dimensions és 195 VR 14 (1975). Té una forma quasi quadrada de prop de tres metres de costat i està recoberta totalment amb dues tonalitats de negre. En ella ha desaparegut qualsevol referència explícita al pneumàtic, exceptuant uns signes geomètrics elementals, unitats simples quasi unicel·lulars que s’organitzen en franges horitzontals seguint el ritme i la lògica de la repetició.
El resultat és la desaparició de qualsevol indici de figuració. Som ja al davant d’imatges abstractes emparentades directament amb el minimalisme i el constructivisme.
A partir d’aquesta època, Stämpfli expandeix la seva obra en diverses direccions: experimentant amb diverses tècniques i suports tradicionals, com el dibuix al carbonet i a la mina de plom sobre paper. Una altra, realitzant escultures i relleus, algunes monumentals en espais públics i oberts. Dos exemples es mostren en aquesta sala: les maquetes de preparació de dues obres: l’Empreinte de pneu S 155, una empremta de pneumàtic de trenta metres de llarg i tres d’amplada que es va realitzar entre1985 i 1990 al Parc du Petit-Leroy al Departament de la vall del Marne i Communication (1990), una obra de quasi vuit metres d’alçada i sis i mig d’amplada encarregada pel Museu de les Comunicacions de Berna.
La sala es completa amb dues versions de l’escultura 9 HDT 219 (1997), en polièster negre i blanc i les projeccions dels films Firebird (1969) i Ligne continue (1974).
Sala C (Peter Stämpfli)
DE 1990 FINS AVUI. COLOR I ABSTRACCIÓ. La temàtica derivada del pneumàtic en l’obra de Peter Stämpfli dóna, a partir de 1990, un tomb inesperat. L’exigència de l’artista en la investigació de possibilitats encara inexplorades, desemboca en un espectacular renaixement del color, que inunda la senzilla geometria de les formes. La referència al món de la representació ha desaparegut definitivament.
És inevitable referir-se inicialment a l’obra més impactant de la sala, Sabro nº 2, feta entre 1989 i 1991. La composició situada en el pla de la tela està feta d’elements simples formats per franges horitzontals i diagonals creant angles més o menys aguts. Es crea una inicial impressió de profunditat i de tercera dimensió, que, tot seguit, sembla desmentir la lògica dels camps de color, vius i plans: vermells, taronges, grocs, negres i blaus, que juguen amb la nostra mirada per inspirar i variar la imaginació.
Segons l’artista, l’estructura de les imatges provenen de fragments i detalls, engrandits i estilitzats de l’estructura del pneumàtic, però el cert és que el ritme de les línies i els colors juntament amb l’esquematisme de les formes fan oblidar el seu suposat origen.
Les dues grans teles quadrades, Kristal 4 (2000) i TS 760 (2002) en serien un exemple. Però qualsevol de les altres sis peces de la sala ens permeten explorar tots els matiso, no només de la pintura a l’oli, sinó també de la pintura acrílica, de l’aquarel·la i del pastel.
Les obres exposades
Sala 1
Eduardo Arroyo
Saint Bernard Tonnelet
1965
95 x 79 cm / 37,4 x 31,1 in.
Oli sobre tela
Gianni Bertini
Ruines de Thèbes
2004-2005
190 x 120 cm / 74,8 x 47,2 in.
Mec-art
Henri Cueco
Chiens courants
1993
140 x 162 cm / 55,1 x 63,7 in.
Acrílic sobre tela
Erró Gudmundur
Coup de vent
2000
151 x 99 cm / 59,4 x 38,9 in.
Oli sobre tela
Gérard Fromanger
Sens dessus dessous, tête à tête, rouge, jaune, bleu
2008
200 x 150 cm / 78,7 x 59,0 in.
Acrílic sobre tela
Peter Klasen
The Beauty and the Dummy
2008
97 x 146 cm / 38,1 x 57,4 in.
Acrílic sobre tela i neó
Jacques Monory
Ang. N° 5, ref. 991
1997
250 x 390 cm / 98,4 x 153,5 in.
Oli sobre tela i contraxapat
Bernard Rancillac
La Roue de la connaissance
1985
195 x 130 cm / 76,7 x 51,1 in.
Acrílic, contraxapat, roda de bicicleta i objectes
Antonio Recalcati
Figure d’homme
2008
100 x 91 cm / 39,3 x 35,8 in.
Oli sobre tela
Antonio Seguí
Las rubias en el sol
2006
110 x 220 cm / 43,3 x 86,6 in.
Acrílic sobre tela
Peter Stämpfli
Town & Country n° 2
1972
351 x 215 cm / 138,1 x 84,6 in.
Oli sobre tela sobre bastidor tallat
Sala 2
Pierre Buraglio
D’après… Auguste Radier (Le Grand Pin parasol)
2003
184 x 177,5 cm / 72,4 x 69,8 in.
Oli sobre contraxapat
Daniel Dezeuze
Charnières du temps
1997
170 x 102 cm / 66,9 x 40,1 in.
Pintura gliceroftàlica sobre fusta
Peter Knapp
Porte de Sansa
1987
220 x 132 cm / 86,6 x 51,9 in.
Foto cibachrome
Piotr Kowalski
New York
1997
108 x 148 cm / 42,5 x 58,2 in.
Fotografia sobre tela endurida
Jean Le Gac
Fragment 13
1990
116 x 163 cm / 45,6 x 64,1 in.
Tècnica mixta sobre tela, foto i 11 manuscrits
Jean-Luc Parant
Bibliothèques idéales
2008
67 x 125 x 20 cm / 26,3 x 49,2 x 7,8 in.
Cera sobre fusta i paper muntat sobre fusta
Pavlos
Chaussettes
1969
153 x 112 x 5 cm / 60,2 x 44,0 x 1,9 in.
Paper de cartell i plexiglàs
Jean Pierre Raynaud
Sans titre
1966
23 x 65 x 45 cm / 9,0 x 25,5 x 17,7 in.
Muntatge: panolac, fusta, metall, test, ciment, residus, pintura
Jean-Michel Sanejouand
Ensemble
1988
195 x 130 cm / 76,7 x 51,1 in.
Acrílic sobre tela
Michel Tyszblat
Ebrar
1974
89 x 116 cm / 35,0 x 45,6 in.
Poliuretà sobre tela
Claude Viallat
Sans titre n° 301
2007
212 x 65 cm / 83,4 x 25,5 in.
Acrílic sobre cortina
Jan Voss
Verwandlung
2000
162 x 130 cm / 63,7 x 51,1 in.
Oli sobre tela
Joel-Peter Witkin
Visitation, Paris / New Mexico (diptique)
2004
27,1 x 27,5 cm / 10,6 x 10,8 in.
Impressió argèntica
Sala 3
Pol Bury
Volume figé MNC 218
1993
24 x 35 x 35 cm / 9,4 x 13,7 x 13,7 in.
Coure
Carlos Cruz-Diez
Jaune additif Denise “A”
2007
180 x 80 cm / 70,8 x 31,4 in.
Cromografia
Horacio Garcia-Rossi
Couleur lumière n°10
1987
100 x 100 cm / 39,3 x 39,3 in.
Acrílic sobre tela
Bernard Moninot
la, la, la
1994-2005
45 x 134,5 x 9,5 cm / 17,7 x 52,9 x 3,7 in.
Serigrafia sobre vidre i diapasó de cristall
Olivier Mosset
Hot Cake
1988-2007
210 x 200 cm / 82,6 x 78,7 in.
Acrílic sobre tela
Sato Satoru
Construction et conception
1992
200 x 145 cm / 78,7 x 57,0 in.
Acrílic sobre tela i fusta
Vassilakis Takis
Sans titre
2010
88 x 82 x 35 cm / 34,6 x 32,2 x 13,7 in.
Ferro
Luis Tomasello
Atmosphère chromoplastique N° 992
2011
62,5 x 62,5 x 10 cm / 24,6 x 24,6 x 3,9 in.
Acrílic sobre fusta
Niele Toroni
Empreinte de pinceau n° 50 à intervalles de 30 cm
1994
79,8 x 51,7 cm / 31,4 x 20,3 in.
Acrílic sobre foto
Michael Warren
Stele X
1995
193,5 x 31 x 25,5 cm / 76,1 x 12,2 x 10,0 in.
Fusta, ELM
Peter Stämpfli
Sala A
Autoportrait au raglan
1963
160 x 117 cm / 62,9 x 46,0 in.
Oli sobre tela
Pot-au-feu
1963
135 x 155 cm / 53,1 x 61,0 in.
Oli sobre tela
Ma voiture
1963
126 x 170 cm / 49,6 x 66,9 in.
Oli sobre tela
Moka
1964
128 x 187 cm / 50,3 x 73,6 in.
Oli sobre tela
Le Quotidien
1964
120 x 190 cm / 47,2 x 74,8 in.
Oli sobre tela
Tomate
1964
134 x 138 cm / 52,7 x 54,3 in.
Oli sobre tela
Rouge baiser
1966-2002
93 x 242 cm / 36,6 x 95,2 in.
Oli sobre tela sobre panell tallat
Wildcat n° 2
1970
213 x 162 cm / 83,8 x 63,7 in.
Oli sobre tela
Sala B
Polyester Cord
1970
195 x 600 cm / 76,7 x 236,2 in.
Oli sobre tela sobre bastidor tallat
Cavallino
1972
295 x 535 cm / 116,1 x 210,6 in.
Oli sobre tela sobre bastidor tallat
Blizzard
1973
104 x 202 cm / 40,9 x 79,5 in.
Llapis sobre paper
195 VR 14
1975
253 x 280 cm / 99,6 x 110,2 in.
Oli sobre tela
M + S Contact
1977
119 x 96 cm / 46,8 x 37,7 in.
Llapis sobre paper
Empreinte de pneu S 155 (maquette)
1985
39,5 x 83 x 6,5 cm / 15,5 x 32,6 x 2,5 in.
Resina de polièster
Communication, maquette du relief mural pour le Musée des Communications, Berne
1990
40,5 x 32,5 x 8 cm / 15,9 x 12,7 x 3,1 in.
Resina de polièster
Fusain n° 2 Sans titre
1994
75,5 x 105 cm / 29,7 x 41,3 in.
Carbó sobre paper
Fusain n° 4 Sans titre
1994
75 x 105,5 cm / 29,5 x 41,5 in.
Carbó sobre paper
9 HDT 219
1997
83 x 140 x 10 cm / 32,6 x 55,1 x 3,9 in.
Resina de polièster (marró)
9 HDT 219
1997
83 x 140 x 10 cm / 32,6 x 55,1 x 3,9 in.
Resina de polièster (blanc)
Sans titre n° 10
2007
102 x 153,5 cm / 40,1 x 60,4 in.
Carbó sobre paper
Sans titre n° 12
2007
102 x 153,5 cm / 40,1 x 60,4 in.
Carbó sobre paper
Sala C
Sabro n° 2
1989-1991
249 x 456 cm / 98,0 x 179,5 in.
Oli sobre tela
Aquarelle n° 75 Sans titre
1991
102,5 x 153 cm / 40,3 x 60,2 in.
Aquarel·la sobre paper
Zentua
1995
160 x 194 cm / 62,9 x 76,3 in.
Oli sobre tela
Listor
1995
179 x 171 cm / 70,4 x 67,3 in.
Oli sobre tela
Irvan
1995
187 x 283 cm / 73,6 x 111,4 in.
Oli sobre tela
Pastel n° 31 Sans titre
1996
102,5 x 153 cm / 40,3 x 60,2 in.
Pastel sobre paper
Kristal 4
2000
245 x 245 cm / 96,4 x 96,4 in.
Pintura acrílica sobre tela
TS 760
2002
245 x 245 cm / 96,4 x 96,4 in.
Pintura acrílica sobre tela