L’exposició ‘Vibrances’ mostra acrílics en negre sobre blanc de l’artista suís, acompanyada d’una mostra de 30 obres d’artistes del fons de la col·lecció
La Fundació Stämpfli presenta 21 obres recents de Peter Stämpfli, fetes en pintura acrílica i mai vistes abans a Catalunya, Configuren l’exposició Vibrances, que s’inaugura dissabte 25 de març i que es podrà veure fins el 24 de setembre a la Sala 3. Conjuntament amb Vibrances, la Fundació exposa 30 obres de la seva col·lecció en les sales 1 i 2, en una nova mostra de presentació del fons.
L’any 2010 Peter Stämpfli va iniciar un treball definit per l’austeritat tècnica i conceptual, que va comportar una reducció més íntima del format. Seguint el seu característic estil del pneumàtic com a tema de la seva obra, l’artista va protagonitzar un canvi radical respecte el seu període anterior marcat pel color per endinsar-se en una sèrie d’obres en pintura acrílica negra sobre blanc.
Les obres exposades a Vibrances –paraula que en francès defineix un efecte fotogràfic de saturació de colors– s’expressen en un negre intens damunt del blanc del paper Vélin d’Arches i depuren una geometria angular que defuig de l’horitzontal i la vertical. El contrast entre les formes més amples i la sinuositat i intermitència dels traços fins i curts, transmeten la sensació de moviment i vibració, de manera que cada imatge reflecteix una instantània de la deformació o tensió produïdes per una vibració recent.
Les 21 pintures exposades formen part d’un conjunt de 51 obres que Peter Stämpfli va fer entre 2010 i 2014. Una part de la sèrie es va exposar l’any 2017 en una galeria d’art de París. Es tracta del primer cop que es mostren a Catalunya.
Nova exposició de la col·lecció a la Sala 1. Paral·lelament a Vibrances, la Fundació ha renovat part de l’exposició de la col·lecció permanent. La sala 1 de les instal·lacions presenta obres de tretze artistes de cinc nacionalitats d’una generació, que en el París de finals dels anys 50 i principis dels 60 van compartir conceptes i principis.
Vuit d’ells (Gianni Bertini, Mark Brusse, Henri Cueco, Gérard Fromanger, Peter Klasen, Jacques Monory, Bernard Rancillac, Peter Stämpfli i Jan Voss) van formar part de la Figuració Narrativa, que va considerar les seves imatges com a escenes aïllades d’un relat o narració més ampla i que havia de ser reconstruït per la imaginació de l’espectador.
Era un grup que reivindicava la potència de la figuració, que l’art està contingut en qualsevol objecte i situació i que la tècnica és per sí mateix un llenguatge artístic sense límit.
Els altres quatre artistes d’aquesta sala 1 (Christian Jaccard, Peter Knapp, Jean Le Gac i Claude Viallat) representen un exemple de la capacitat creadora del mitjà artístic escollit: per a Jaccard, el foc com a pigment; per a Knapp, la incisió enèrgica sobre el negatiu fotogràfic; per a Viallat, la impressió d’una mateixa forma elemental repetida al llarg de la seva carrera; i per a Le Gac, la biografia personal convertida en obra d’art a partir de documents i imatges, reals o ficticis.
Sala 2: fons de la col·lecció. La Sala 2 de la Fundació manté el mateix muntatge –amb obres del fons– estrenat l’estiu passat, amb motiu de l’anterior exposició de Peter Stämpfli. Es tracta d’una mostra d’obres i artistes que van optar per una renovació de l’abstracció geomètrica o es van endinsar en els camins del minimalisme, de l’art conceptual, de l’art cinètic i de les neo-avantguardes. Són els francesos Pierrette Bloch, Philippe Cazal, François Dufrêne, Jean-Jacques Lebel, Jean-Michel Meurice, Olivier Mosset, Jean-Michel Sannejouand, Pierre Tilman, Gérard Titus-Carmel i Jacques Villegé; el belga Mark Brusse, el català-estatunidenc Tom Carr, el veneçolà Carlos Cruz-Díez, l’italià Marco Del Re, l’argentí Antonio Seguí, el coreà Kim Tschang-Yeul i el serbi-francès Vladimir Velickovic.