CHEVALIER_CartellB

Miguel Chevalier. Power Pixels 2014

26 d’abril – 12 d’octubre de 2014

 

L’exposició Miguel Chevalier. Power Pixels 2014 presenta una selecció d’obres del reconegut artista mexicano-francès, una de les referències de l’art digital.

Power Pixels 2014 presenta a les sales 2 i 3 de la Fundació les darreres recerques artístiques de Miguel Chevalier mitjançant diverses instal·lacions de realitat virtual i una sèrie d’obres fixes. L’espai 1 mostra una selecció de la col·lecció permanent de la Fundació.

 

MIGUEL CHEVALIER 

Miguel Chevalier és un dels artistes digitals de referència en l’actualitat. Pioner de l’art virtual. utilitza, des de 1978, la informàtica com a mitjà d’expressió en el camp de les arts plàstiques. La seva obra ha estat exposada en rellevants centres internacionals d’art contemporani, museus i festivals. Només en els últims tres anys ha exposat a París, Venècia, Brussel·les, Mèxic i Miami, entre d’altres. A la passada edició de la fira Art Paris, el 27 de març, va protagonitzar la sessió inaugural amb una obra que va cobrir virtualment la façana del Grand Palais.

L’obra experimental i pluridisciplinària de Miguel Chevalier reformula els temes essencials de la història de l’art. El seu treball aborda la qüestió de la immaterialitat a l’art, així com les lògiques induïdes per ordinador, com ara la hibridació, la generació, la interacció o la representació en xarxa. Desenvolupa diverses temàtiques –la relació entre la naturalesa i l’artifici, l’observació dels fluxos i les recerques que organitzen les nostres societats contemporànies, l’imaginari de l’arquitectura i les ciutats virtuals–, que proporcionen unes imatges que qüestionen constantment la nostra relació amb el món.

 

ESPAIS 2 i 3

Els Espais 2 i 3 de la Fundació reuneixen una selecció de les obres de Chevalier on predomina la força del píxel, punt fonamental de la imatge digital i motiu recorrent del treball d’aquest artista precursor de les arts virtuals. Equivalent a la pinzellada pictòrica, el píxel ampliat, fix o en moviment, esdevé autònom i crea universos abstractes impregnats de poesia.

La instal·lació central de l’exposició, L’origen del món, cobreix una de les parets de la Fundació amb una capa de píxels que evolucionen cap a l’infinit. Aquesta obra de realitat virtual generativa i interactiva s’inspira en la biologia, en els microorganismes i en els autòmats cel·lulars. Les cèl·lules es multipliquen en abundància, es divideixen, es fusionen, proliferen a un ritme ara ràpid, ara lent. Tot es combina, es disgrega i es deforma amb una rapidesa absoluta. Aquests universos orgànics s’uneixen a universos constructivistes de píxels en 60 quadres successius.

Els quadres de megapíxels inestables blancs i negres llisquen progressivament cap a espirals de colors vius i saturats que s’arremolinen, tot executant veritables coreografies. Món orgànic o pixelat, aquest univers artificial sembla trobar-se amb el de la vida. És un nou barroc tecnològic que dóna forma a allò informe i que es troba en renovació constant.

El desplaçament de l’espectador crea pertorbacions, oscil·lacions, fluctuacions i la visió de turbulències en la trajectòria d’aquestes cèl·lules. Les corbes sinuoses que ondulen tenen reminiscències dels paradisos artificials dels anys 70 i creen experiències visuals inèdites que fan pensar en universos psicodèlics. Aquesta instal·lació també recorda el moviment del mar Mediterrani que bressa Sitges, així com les formes corbades, els colors vius i la lluminositat de l’arquitectura de Gaudí.

Aquestes creacions digitals es complementen amb diverses obres penjades o en pantalla, com ara les obres lluminoses Píxels infinits, que conviden l’espectador a submergir-se en un univers de llum infinit.

En aquesta exposició es presenten per primera vegada quatre escultures noves, titulades Radiolaris. Aquestes creacions parteixen de l’observació de la naturalesa i, en concret, del plàncton animal microscòpic: els radiolaris. Aquestes meravelles de la naturalesa van deixar impressionats molts científics del segle XIX, com ara Ernst Haeckel, que va estudiar-ne nombroses espècies. Miguel Chevalier trasllada la geometria d’aquestes formes extraordinàries a l’univers digital i presenta quatre escultures diferents creades mitjançant la tècnica de la impressió en 3D. Considerada com la nova revolució industrial, la tecnologia d’impressions en 3D permet materialitzar universos virtuals i crear formes complexes a imatge dels radiolaris.

L’exposició ens empeny cap a un univers de píxels, en els quals s’afegeix la força del vòxel (el píxel en 3D), a l’escultura Cos de píxels: el pensador.

 

ESPAI 1. SELECCIÓ DE LA COL·LECCIÓ PERMANENT

L’Espai 1 de la Fundació Stämpfli – Art Contemporani acull una selecció d’obres de la col·lecció permanent de la Fundació, de la mà de Serge Lemoine. Els 11 artistes reunits en aquesta sala comparteixen el mateix lligam amb la pintura figurativa, ja es tracti d’imatges de la realitat estilitzades, retallades i recomposades (Peter Klasen), de detalls engrandits que la transfiguren (Peter Stämpfli), de representacions somiades (Jacques Monory), de temes socials (Antonio Seguí), de visió futurista (Erró) o de figura al·legòrica (Bernard Rancillac).

Artistes de l’Espai 1: EDUARDO ARROYO, GIANNI BERTINI, HENRI CUECO, ERRÓ, GÉRARD FROMANGER, PETER KLASEN, JACQUES MONORY, BERNARD RANCILLAC, ANTONIO RECALCATI, ANTONIO SEGUÍ, PETER STÄMPFLI

Miguel Chevalier. Power Pixels 2014. La inauguració: https://www.flickr.com/photos/fundaciostampfli/sets/72157644406721564/
Miguel Chevalier. Power Pixels 2014. L’exposició: https://www.flickr.com/photos/fundaciostampfli/sets/