Gerard Titus-Carmel

Titus Carmel copia

Brisées – sur la route de la soie XII (2009), acrílic sobre tela, 351 x 215 cm / 175 x 175 cm

Dades biogràfiques

Nascut a París el 10 d’octubre de 1942, Gérard Titus-Carmel viu i treballa a Oulchy-le-Château, a la Picardia. De 1958 a 1962 va estudiar al taller de gravat i d’orfebreria de l’École Boulle de París i, des d’aleshores, s’ha consagrat exclusivament a la pintura, al dibuix, al gravat i a l’escriptura. La seva primera mostra va tenir lloc a la Biennal de París el 1963 i, des d’aleshores, ha fet prop de tres-centes exposicions personals, tant a França com a l’estranger, on la seva obra figura entre les col·leccions d’un centenar de museus i d’institucions públiques. Titus-Carmel ha representat oficialment França en nombroses manifestacions internacionals i ha fet diverses pintures monumentals, entre d’altres, per al Grand Hall del Ministeri de Finances de París (1989), per a la Cité des Congrès de Nantes (1990) i per a l’espai Olivier Messiaen de la DRAC Champagne-Ardenne, a Chalons-en-Champagne (1994). Com a escriptor, ha publicat fins al moment una cinquantena d’obres, reculls de poesia i assajos sobre art i literatura. L’editorial L’Atelier Contemporain, de François-Marie Deyrolle, publicarà el conjunt complet dels seus textos sobre pintura el 2016.

Cronologia breu

Des de principis dels anys 70 del segle XX, i després de diverses representacions de llocs en operacions de prospecció, el seu treball s’ha organitzat en conjunts i en sèries, cadascuna datada i conclosa amb un títol. Unides les unes amb les altres, componen un llarg relat de la pèrdua, portat fins a l’extrem del buit i de l’absència. Se succeeixen a continuació llargues seqüències que van des de dibuixos sobre la figura del desencaixament i la ruptura, de la deconstrucció i de la unió, dirigides cap al centre d’una obra en què s’entremesclen les investigacions conceptuals i les preocupacions gràfiques, fins a les sèries més recents de dibuixos i pintures sobre l’espai del paisatge, l’asfixia del fullatge, les superposicions i l’organització de l’ombra i de la llum. Els Boscos (Forêts), els Barris hivernals (Quartiers d’hiver), els Brancatges (Feuillées), les Jungles i l’Herbari (Herbier du seul) es mostren aquí com blasons de la natura i del jardí que, juntament amb les Vanitats (Vanités) i els Memento mori, pretenen situar una presència en el desordre natural del món. A aquestes sèries les segueix el cicle de la Biblioteca d’Urcée (Bibliothèque d’Urcée) que, al seu torn, desemboca en els lluminosos Traços (Brisées) en què el color brilla, entonant les etapes d’una imaginària Route de la Soie, seguida pel conjunt dels Tortellatges i líquens (Viornes & Lichens) i dels Ramatges i diürnals (Ramures & Diurnales), sempre en curs: una obra, doncs, que es construeix com un diari que, tant en l’alineació dels gestos com en la saturació de l’espai, amaga la voluntat de dotar d’arquitectura o de designi —i, fins i tot, d’escriptura i de música— el desordre del món.

J.C.R.