François Dufrêne

Dades Biogràfiques

Nascut el 1930 a París. François Dufrêne no fa estudis d’art i s’orienta cap a la poesia. El 1946 s’adhereix al Lettrisme d’Isidore Isou (1946-1953). El 1952 realitza el film imaginari sense pantalla ni pel·lícula: Tambours du Jugement premier (1952). El 1953 crea l’Ultralettrisme, per una deconstrucció del llenguatge, i comença a donar recitals de Crirythmes (improvisacions sonores borgborítmiques que constitueixen la seva versió personal de la música-poesia concreta). El 1960 esdevé cofundador del grup dels Nouveaux Réalistes. La seva primera exposició personal té lloc el 1963. François Dufrêne va morir a París el 1982.

Breu Cronologia

El 1957 François Dufrêne realitza els seus primers “Sotes de cartells”, desenganxant les cares de cartells en el carrer i presentant-los com a pintures, sobre bastidors (Ouestampages, 1957). Diu retrobar “les infraestructures gairebé geològiques” constituïdes per les diferents capes de paper. Pierre Restany escriu a propòsit d’elles: “salnitrització i estampació produeixen un ‘informal’ de base que és l’element determinant de la imatge”. Presenta el seus quadres per sèries, treballa sobre diferents nivells de sentit els títols que els dóna (Lacéré d’Anone, 1961; Le Mot nu mental, 1964 o encara Dufrêne et le Dé/Klein, 1977). A principis dels anys setanta, sobre el mateix principi dels cartells, crea els Stencils i Dessous de Stencils així com un conjunt d’empremtes de Bibliothèques, en buata de cel·lulosa encolades sobre tela. En paral·lel a la seva obra pictòrica, construeix poemes sonors i visuals (tal com el Tombeau de Pierre Larousse, 1958), concebut com una desviació dels mots del diccionari o la Cantate des mots camés (1972-1977), une estructura sonora construïda sobre la base de combinacions sil·làbiques. La Cantate es tradueix a un conjunt de dibuixos el 1977.

P.L.T.

www.dufrene.net

Dufrene

Sans titre (série Dé-Klein) (n° 7901), 1979, Fons de cartells encolats sobre tela, 27 x 22 cm / 10,6 x 8,6 in.